The Kingsmen

Un èxit sorprenent i insospitat

Quintet nord-americà de pop-rock creat als anys seixanta a Portland, Oregon, format per Jack Ely (cantant i guitarra rítmica), Lynn Easton (bateria), Mike Mitchell (guitarra), Don Gallucci (piano) i Bob Nordby (baix).

Van saltar a la fama l'any 1963 amb l’èxit comercial "Louie, Louie", un tema compost originalment vuit anys abans pel cantant Richard Berry. La versió de The Kingsmen té la particularitat que l’únic terme fonètic comprensible de la cançó és el nom propi del títol. A més, es tracta d’una gravació descuidada, poc polida i amb errors d'interpretació.

L'abril de 1963, cinc nois van entrar als estudis Northwest de Portland amb els seus instruments a l’espatlla: eren The Kingsmen. Per 36 dòlars i amb el temps just, un sol micròfon i en una sola presa, enregistren "Louie, Louie". El resultat, més que previsible: un disc amb una pèssima qualitat de so i una lletra gairebé inintel.ligible. En aquells moments, però, la banda no era conscient que aquella descuidada gravació donaria la volta al món i es convertiria en un tema de culte.

Mesos més tard, en un programa de ràdio de l'emissora WMEX de Boston, el seu discjòquei, Arnie Ginsburg, qualifica la versió de "Louie, Louie" de The Kingsmen com "la pitjor cançó de la setmana" i, contra el que tothom podria esperar, a partir d'aquell moment les vendes —que fins llavors no superaven les sis-centes còpies— es disparen. Poc desprès, el segell novaiorquès Wand es fa càrrec de la cançó i, en una setmana, se’n venen més de vint mil unitats. El 7 de desembre, la cançó arriba al quart lloc de la llista Billboard i, al gener de l’any següent, puja fins a la segona posició.

Però això no és tot. Al cap de poc temps, la polèmica esclata quan una noia d’Indiana afirma que, quan el disc es reprodueix a 33 revolucions per minut, se senten missatges obscens. La seva mare ho denuncia al governador, i aquest, després d'escoltar la cançó, emet un comunicat en el qual declara que la lletra de "Louie, Louie" és tan pornogràfica que "se li han quedat les orelles garratibades". Tot seguit, prohibeix la seva difusió a tot l’estat.

L’assumpte també va a començar a preocupar a les autoritats governamentals, fins al punt que, l'FBI va obrir una investigació oficial sobre el cas. La indagació va concloure al cap de sis mesos, en no poder aconseguir cap agent del cos desxifrar la lletra de la cançó, fins i tot després d'haver-la escoltat mil vegades a diferents velocitats.

"Sempre he pensat que el segell discogràfic es va inventar la controvèrsia", va manifestar anys més tard el cantant Jack Ely a la revista musical Rolling Stone.

S'estima que durant el temps que va durar l’embolic, el senzill va vendre prop de quatre milions de còpies.