Quintet anglès de rock i rhythm and blues creat a Londres l’any 1963 pel guitarrista Dick Taylor, el cantant i harmonicista Phil May, el guitarra rítmic Brian Pendleton, el baixista John Stax i el bateria Viv Prince. Irònicament, la premsa britànica els va batejar aviat amb el sobrenom de "els cosins lletjos dels Rolling Stones", malgrat que el nom del grup, traduït, vol dir "Les coses boniques".
El seu líder, Dick Taylor, ja havia format part de la primera banda de Keith Richards i Mick Jagger. A diferència dels seus contemporanis més cèlebres —The Rolling Stones, The Kinks o The Who—, amb qui compartien la passió pel genuí rhythm and blues, en el seu moment es deia que The Pretty Things eren més rebels i ferotges.
El seu debut discogràfic es va produir el mes de maig de 1964 amb el senzill "Rosalyn", un treball que va obtenir una modesta repercussió comercial. Tot i això, poc més tard, l’octubre d’aquell mateix any, van aconseguir el seu únic Top 10 a les llistes britàniques amb "Don’t Bring Me Down".
"Aquest darrer tema és una mostra demolidora de l’enèrgic rhythm and blues de The Pretty Things, una gravació on van produir el so amb el volum dels amplificadors al màxim.
La veritat és que, en aquella època, aquesta producció trencadora no va trobar gaire suport popular. Tot i això, àlbums com aquest s'han convertit, amb el temps, en peces de culte molt cotitzades per part de la majoria de melòmans i col·leccionistes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada