Michael Gordon Oldfield és un músic multiinstrumentista, compositor i productor britànic nascut a Reading, un municipi anglès situada a mig camí entre Londres i Oxford.
L'any 1967, juntament amb la seva germana Sally, forma el grup The Sallyangie, un duo folk-hippie compost per veu i guitarra. La parella, a través del modest segell discogràfic Transatlantic, va editar dos treballs d’ajustat èxit comercial: l’àlbum "Children of the Sun" i el single "Two Ships". Si bé tres anys després de la seva dissolució se'n va publicar un segon senzill anomenat "Child of Allah".
El mes de maig de 1973, ja en solitari, Mike Oldfield va publicar el seu primer àlbum d’estudi, l’hipnòtic "Tubular Bells" (campanes tubulars), una peça musical de quaranta-nou minuts de durada i estructurada en dues parts. Un tema que Oldfield havia enregistrat l’any anterior, als 19 anys, i que el va catapultar a la fama.
Es tracta d’una moderna simfonia, un treball instrumental que per mèrit propi ja forma part destacada de la història del rock i, al mateix temps, va ser l’àlbum crucial per designar, en aquell temps, Virgin Records la discogràfica independent més gran del món, ja que "Tubular Bells" va ser el primer títol que va editar aquest segell britànic i que va aconseguir vendre ni més ni menys que 16 milions de còpies a tot el món.
És un eclèctic treball que incorpora, sobreposats, un ventall de fins a vint instruments diferents, gairebé tots ells tocats pel propi Mike Oldfield: des del piano fins a l’orgue, passant per la flauta, les campanes tubulars o les guitarres. "Tubular Bells" també sorprèn per l'absència de bateria i la manca de part vocal: només se sent, de tant en tant, la veu del còmic Vivian Stanshall en qualitat de "mestre de cerimònies", que va presentant, un a un, tots els instruments que van intervenint en la composició.
Originalment, les campanes no eren a la llista d'instruments que Mike Oldfield tenia pensat utilitzar, però, les va veure a l'estudi i va decidir provar-les.
Per aconseguir un so més fort, Mike Oldfield va colpejar una de les campanes amb una barra de ferro. El resultat va ser una campana doblegada i feta malbé. Aquesta visió de la destrossa, però, li va servir d’idea creativa per a il·lustrar la mítica portada del disc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada