The Cascades

La rítmica pluja que va derivar en cascada

Quintet nord-americà creat l'any 1960 a San Diego, un municipi situat a l'extrem sud-oest de l'estat de Califòrnia. Unb banda inicialment composta per John Claude Gummoe (veu cantant), Dave Stevens (baix), Dave Wilson (bateria i veus), David Szabo (teclats) i Eddie Snyder (guitarra solista).

Els seus orígens procedien d'un conjunt musical anomenat The Silver Strands i que més tard es transformaria a The Thundernotes. Es tracta d'una formació integrada per tripulants del vaixell de combat USS Jason, una nau de la Marina nord-americana que, habitualment, es trobava fondejada a la base naval de San Diego.

El seu primer treball discogràfic va ser publicat a l'estiu de 1962 i el seu tema principal era "There's a Reason" (hi ha una raó), una cançó escrita per John Gummoe que, a la costa oest dels Estats Units, es va convertir en un moderat èxit regional. Tanmateix, va servir per a donar a conèixer, a través de la ràdio, el so i l'estil de The Cascades.

A la tardor d'aquell mateix any, els Cascades es desplacen als Gold Star Studios de Los Angeles, per enregistrar un altre composició de Gummoe que el vocalista havia escrit mentre servia a l'Armada i sentia el so de la pluja en una nit tempestuosa. El tema és deia "The Rhythm of the Rain" (el ritme de la pluja), un clàssic del pop lleuger dels anys seixanta que es va convertir en gran èxit en més de vuitanta països, aconseguint un volum de vendes al voltant del milió de còpies, una xifra impressionant en aquella època.

The Cascades
La lletra de la cançó, expressada des del punt de vista masculí, transmet el fervent desig d'aquesta persona: Que pari la pluja per poder plorar en soledat, ja que la seva estimada l'acaba de deixar, trencant-li el cor i deixant-lo completament destrossat.

Anys més tard, la cançó seria inclosa en la banda sonora de la pel.lícula "Quadrophenia", la coneguda òpera rock protagonitzada pel grup britànic The Who. Concretament, en l'escena en la qual, Jimmy, desesperat i furiós perquè, en un ball agafat, estan a punt de prendre-li la xicota, treu el disc que sona en aquells moments —The Rhythm of the Rain— i posa, entre el desconcert i el deliri general, "My Generation" dels Who.