Grup nord-americà de rock psicodèlic i country-rock creat l’any 1965 a Palo Alto (Califòrnia), després d'haver actuat breument amb altres noms, com The Warlocks. Una de les "jam-band" més importants de la història del rock. Inicialment, la formació es va estabilitzar al voltant de cinc membres: Jerry Garcia, el seu guia espiritual, guitarra solista i el cantant, Bob Weir, guitarra rítmica i veus, Ron "Pigpen" McKernan, teclats, harmònica, veus i percussió, Phil Lesh, baix i veus, i Bill Kreutzmann a la bateria.
Practicaven un estil únic i eclèctic que barrejava elements de música rock, folk, blues, country i jazz improvisat. Essencialment, eren una banda de directes. Sembla ser que el nom del grup, Grateful Dead, que traduït vol dir, "morts agraïts", va ser escollit aleatòriament, extret d'un diccionari.
També eren coneguts per la seva particular base de fans devots, els anomenats "Deadheads" (caps morts), una tropa nòmada formada per centenars d’incondicionals que seguien a la banda per tots els llocs on aquesta actuava. Molts d'ells es finançaven mitjançant els mercats ambulants que muntaven a l'exterior dels recintes, venent roba, artesania, menjar vegetarià i, fins i tot, mandangues estimulants.
L'any 1967 Grateful Dead edita el seu àlbum de debut, un treball titulat, simplement, "Grateful Dead", un LP que comptava amb una selecció de cançons molt influïdes pel blues, però mancades encara d'un estil propi plenament definit. Abans i després de la seva publicació, la banda va ampliar la seva formació, incorporant al percussionista Mickey Hart (setembre 1967) i al teclista Tom Constanten (1968).
"Workingman's Dead" és el títol del seu quart àlbum d'estudi. Publicat el 14 de juny de 1970, el disc inclou "Casey Jones", una cançó composta per Jerry Garcia, amb lletra de Robert Hunter i basada en la història d'un maquinista de tren, mort heroicament el mes d'abril de 1900, a l'evitar que una col·lisió amb un tren de càrrega parat al mig de la via, produís nombroses víctimes entre els seus passatgers. Musicalment, el tema és força divertit.
Sens cap mena de dubte, era en la improvisació on Grateful Dead treia a relluir tot el seu potencial: mai feien dues actuacions iguals. Recreant les seves pròpies composicions o tirant mà de versions, portaven l’espectacle al seu propi terreny, impregnant-lo del seu inconfusible segell creatiu.
Conduint aquest tren, drogat amb cocaïna,
Casey Jones està a punt. Mira la velocitat,...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada