Banda britànica de pop-rock influenciada pel glam-rock, el gènere artístic caracteritzat per l'estètica dels lluentons i les plomes que va sorgir a inicis dels anys setanta. Cockney Rebel es va crear l’any 1972 a Londres i estava liderada per Steve Harley (nascut Stephen Malcolm Ronald Nice), un talentós compositor que havia treballat com a periodista abans de dedicar-se a la indústria musical.
A banda de Harley, vocalista i compositor del grup, la formació es completava amb Jean-Paul Crocker, a la guitarra i violí elèctric; Paul Jeffreys al baix; Stuart Elliott a la bateria i Milton Reame-James, l'encarregat dels teclats.
L’any 1973 van editar el seu primer LP, "The Human Menagerie", un excel·lent àlbum de debut. L'any següent, publiquen "The Psychomodo", un notable treball molt més comercial que el disc anterior.
Després de la bona acollida de "The Psychomodo", Steve Harley va anunciar, sorprenentment, que Cockney Rebel es desfeia. La premsa especialitzada es va fer eco del malestar dels músics de la banda que, segons manifestaven ells mateixos, se sentien ignorats. El cantant no va voler donar detalls de l’assumpte i va reunir una nova formació, mantenint només el bateria, Stuart Elliott.
L’any 1975, sota el nom de Steve Harley & Cockney Rebel, publiquen "The Best Years of Our Lives", un disc de llarga durada que incloïa "Make Me Smile (Come Up and See Me)" (Fes-me somriure, vine a veure’m). Aquest tema, produït per Alan Parsons, tenia a Tina Charles entre les coristes, i destacava per un solo de guitarra acústica d'estil espanyol. Aquest solo, de fet, va ser originalment un simple preescalfament del guitarrista que, posteriorment, es va decidir afegir a la cançó.
El cantant britànic considerava que l'havien deixat tirat i que mai li havien donat suport. Vés a saber si era cert, però poques vegades un tema amb una queixa tan clara havia sonat amb tant bon rotllo.
La Performing Rights Society (una cosa semblant a l'SGAE espanyola), va certificar, a finals dels anys setanta, que "Make Me Smile" havia estat una de les cançons més reproduïdes a través de les xarxes radiofòniques del Regne Unit i que el tema havia estat versionat per més de cent artistes en set idiomes diferents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada