Projecte personal de Fernando Arbex, Alacran va ser un contundent i efímer trio funky-rock creat a Madrid l'any 1969, fruit de la dissolució de Los Brincos. Juntament amb Fernando Arbex a la bateria i percussió, la terna artística es completava amb Óscar Lasprilla (teclats i guitarra) i Ignacio “Iñaki” Egaña (baix i cantant).
A finals de 1969, Fernando, Óscar i Iñaki van entrar als estudis de gravació Celada de Madrid per enregistrar el que seria el seu únic disc: l'homònim "Alacran". Un àlbum autoproduït per ells mateixos i publicat l’any següent, que va ser distribuït, sense campanya publicitària, pel segell discogràfic Zafiro.
Es tracta d’un notable treball interpretat íntegrament en anglès amb tocs de rock progressiu, influenciat pel funk i els ritmes llatins del guitarrista mexicà Carlos Santana, una de les tendències musicals que imperava en aquell període. És un concís disc de llarga durada de tan sols sis cançons i de només vint-i-cinc minuts que, gairebé sense promoció, va causar un cert enrenou a l’època.
El disc s’obre amb la vibrant "Sticky" (Enganxós), un tema amb un irresistible ritme funky marcat inicialment pels bongos i la bateria, dos elements als quals s'afegeix, més tard, el so punyent de la guitarra. Es tracta d'una de les millors composicions del disc, un tema acreditat a Fernando Arbex en solitari que demostrava la intensitat compositiva i instrumental d'aquest músic madrileny.
El que més sorprèn d'Alacran és que, havent publicat tan sols un LP i un single extret d'aquest àlbum, comercialitzats tots dos gairebé sense promoció i tenint en compte que no van fer cap actuació en directe, estan considerats un grup emblemàtic, una formació venerada pels seguidors de l'onada musical pop-rock de finals dels anys seixanta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada