Cantautor italo-belga nascut a Comiso, un municipi italià ubicat a la província siciliana de Ragusa. Especialista en temes melòdics i romàntics, als quatre anys, el pare de Salvatore Adamo, un pouaire que es deia Antonio, va decidir abandonar Itàlia amb tota la seva família i emigrar a Bèlgica, on aconseguiria treball a les mines de carbó de Marcinelle.
El seu àlbum de debut, "63/64", incloïa, entre d’altres, "Tombe la neige" (cau la neu) i "Vous permettez, Monsieur" (em permet, senyor), dos temes que van enlairar a Adamo a la categoria de celebritat internacional, confirmant el seu talent d'autor i intèrpret i demostrant ser un artista complet. Al Japó, la versió de "Tombe la neige" en llengua nipona, "Youki Wa Furu", es va transformar en estàndard nadalenc.
Convertit en el venedor de discos més important de Bèlgica, a finals dels anys seixanta, era un dels intèrprets que més còpies venia a tot el món. A més, a inicis de la dècada dels setanta, Adamo comercialitzava versions de les seves cançons en italià, espanyol, anglès, alemany i fins i tot, en japonès (gairebé totes les versions originals de les seves cançons estaven interpretades en francès, la seva llengua habitual).
Cançons com "Tombe la neige" (cau la neu), "Ton nom" (el teu nom), "Une mèche de cheveux" (un floc de cabells), "La nuit” (la nit), "Tenez-vous bien" (la meva gran nit), "Mes mains sur tes hanches" (les meves mans als teus malucs), "Car je veux" (perquè jo vull), "Elle" (ella), "Inch'Allah" (vulgui Déu), "C'est ma vie" (és la meva vida), es van convertir en clàssics de l'època.
Un dels èxits més representatius de Salvatore Adamo cantant en espanyol és, sense cap mena de dubte, "Mis manos en tu cintura", una balada romàntica publicada en format EP (4 cançons) el mes de gener de 1966.
Resulta que la cançó original, en francès, es titula "Mes mains sur tes hanches" que literalment vol dir, "Les meves mans al teu maluc"; però clar, en ple franquisme, això de pregonar, amb l’excusa de ballar agafats, que el xicot ubica les seves grapes al maluc (a la "cadera") de la noia, moralment, no quedava ben vist, així que, els pudorosos correctors de l'època, que tenien la saludable missió de vetllar per la salut moral de la joventut, van agafar les mans del noi i les van fer pujar uns centímetres més amunt,... fins a la cintura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada