Banda nord-americana originaria de Nova York. Una de les nombroses agrupacions creditores del menyspreat qualificatiu de "One-hit-wonder", el sobrenom que s'atorga al grup o artista d'un sol èxit. En molts d'aquests casos, la gent recorda la cançó que els va fer famosos però, molts pocs saben dir el nom del seu intèrpret.
Al costat de Bill Bartlett, el líder de la banda i guitarra solista de la formació, el projecte inicial de Ram Jam estava format pel vocalista Myke Scavone, el baixista Howard Arthur Blauvelt i el bateria Pete Charles.
Ram Jam va saltar a la fama l'any 1977. L'èxit va esdevenir amb la versió rock de l'himne espiritual negre "Black Betty". Un tema que l'any 1939 havia estat publicada pel cantant i compositor de blues i folk nord-americà, Huddie "Lead Belly" Ledbetter. Una versió, al seu torn, inspirada en una antiga melodia tradicional americana d'autor desconegut.
"Black Betty", és un tema fresc, vibrant i additiu. L'adaptació dels Ram Jam va ocasionar, en el seu moment, un gran impacte mediàtic, convertint-se en un èxit instantani, tot i que el single va patir nombroses amenaces de boicot al creure diverses associacions antiracistes americanes que el títol i el text de la cançó feia referència a una dona de color. El rebuig, com sol passar en la majoria d'aquests casos, va ajudar encara més a la difusió del tema.
Curiosament, Bill Bartlett va abandonar Ram Jam (seria substituït pel guitarrista Jimmy Santoro) abans que la banda publiqués el seu segon i últim disc: "Portrait of the Artist as a young Ram". Un treball editat l'any 1978 que no va obtenir gaire repercussió comercial.
La seva discografia completa consta de dos àlbums i tres senzills.
La lletra de "Black Betty" és insistent i repetitiva i el text, en general, no expressa gaire gran cosa:
Whoa, Black Betty (bam-ba-lam)
Whoa, Black Betty (bam-ba-lam)

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada