Pat Boone

Una divertida peça clàssica de principis dels seixanta

De nom complet, Charles Eugene Patrick Boone, Pat Boone és un cantant, compositor i actor nord-americà, natural de Jacksonville, un municipi de l'estat de Florida. Als dos anys, Boone es va traslladar amb la seva família a Nashville (Tennessee), la capital de la música country i, posteriorment, a Denton, una població de mida mitjana de l’estat de Texas.

D'acord amb les llistes que regularment edita la revista Billboard, la publicació nord-americana especialitzada en la divulgació d’informació musical, Pat Boone va ser el segon artista més important de les llistes de popularitat de finals dels anys cinquanta, només per darrere d'Elvis Presley. I, d’acord amb la classificació dels primers 40 artistes del Top 100 dels anys 1955-1995, Pat Boone es va situar en el lloc número 9, darrere de The Rolling Stones i de Paul McCartney.

Elegant, ben plantat i ben calçat, sempre amb les seves característiques sabates blanques, Pat Boone encara manté el meritori rècord d’artista que va figurar 220 setmanes consecutives en les llistes nord-americanes d'èxits amb una o més cançons cada setmana.

Tot i ser un cantant melòdic, l'any 1962, Pat Boone va triomfar amb "Speedy Gonzales", un tema que va constituir el seu últim gran èxit. Es tracta d’un divertit homenatge al vertiginós i llegendari ratolí homònim, protagonista d’una famosa sèrie de dibuixos animats (Looney Tunes), que en aquell període gaudia de fama mundial. Un rosegador que parlava amb accent mexicà i que portava la falca de "el ratolí més ràpid de Mèxic".

Enregistrada a ritme de "twist", la versió de "Speedy Gonzales" de Pat Boone va ser tot un esdeveniment; va assolir els primers llocs de les llistes d’èxits de diversos països i es va mantenir en el rànquing Billboard nord-americà prop de 13 setmanes. Va ser tal l'èxit de la cançó que una còpia de la partitura està dipositada a la Biblioteca Britànica de Londres per a la posteritat.

En la producció del disc, Boone es va permetre el luxe d'incloure a dos convidats especials: un era Mel Blanc, la veu del dibuix animat fins l’any 1989; l'altre, Robin Ward (Jacqueline McDonnell) la veu original que entona el famós "La, la, la,..." inicial, una jove cantant, vocalista de sessió, que l'any 1963, aconseguiria un important èxit amb "Wonderful Summer" (Estiu meravellós), una cançó que només als Estats Units, va vendre més d'un milió de còpies.

Anteriorment, "Speedy Gonzales" havia estat publicada pel cantant novaiorquès David Dante (David Alexander Hess), un dels seus coautors, però la seva versió no va aconseguir gaire èxit i ràpidament va passar a l'oblit.