Anita Ward

La noia que volia que li toquessin la campaneta

Cantant nord-americana natural de Memphis (Tennessee) ciutat bressol del blues i el municipi més gran de l'estat. Anita Ward és una artista mundialment coneguda pel seu èxit "Ring My Bell" (Toca la meva campana/el meu timbre), de fet, el seu únic gran èxit de la carrera artística. Un tema que va publicar com a senzill l'any 1979 i que va aconseguir, entre d'altres, la primera posició a les llistes d’èxits del Regne Unit, dels Estats Units i del Canadà.

Pel que sembla, "Ring My Bell" estava destinada, en principi, a una jove cantant d'onze anys que es deia Stacy Lattisaw. La lletra original de la cançó, una mica càndida, tractava de dos adolescents que es passen tot el dia parlant per telèfon.

Però, just en el moment en què Stacy estava a punt d’enregistrar la cançó, la jove va canviar de discogràfica i, aleshores, "Ring My Bell” es va oferir a Anita Ward. Ella, tot i que en principi va rebutjar l’oferiment, finalment el va acceptar davant la insistència del seu productor. Ell volia llançar el tema aprofitant l'auge de la música "disco", el gènere imperant a les discoteques en aquell moment, això sí, modificant-ne la lletra per orientar-la a un públic més adult.

Reescrita la cançó, ens trobem amb un text que, si ens hi fixem bé, observem que podria tenir un doble sentit, amb una connotació de caire sexual. Analitzem unes frases de la seva primera estrofa: "Bé, ajeu-te i relaxa't mentre recullo els plats. Desprès, podem fer sonar la campana: pots tocar la meva campana, pots tocar la campana. (Vosaltres mateixos).

Sigui pel seu ritme, pels divertits efectes sonors, per l’excel·lent veu d'Anita Ward o pels seus cors, la veritat és que "Ring My Bell" està considerada un clàssic de la millor època de la música "disco". Una composició que en aquell període, a ritme de campaneta, va sonar a gairebé totes les discoteques del món.

Poc després de la seva publicació, un accident de cotxe, discrepàncies amb el seu productor i el declivi de la música "disco" van truncar les il·lusions d’Anita Ward —una llicenciada en psicologia que mai va imaginar que arribaria tan lluny en el negoci de la música— de continuar amb la seva efímera, però reixida, carrera artística.