Anita Ward

La noia que volia que li toquessin la campaneta

Vocalista nord-americana natural de Memphis, la ciutat bressol del blues i el municipi més gran de l’estat de Tennessee. Una artista mundialment coneguda pel seu èxit "Ring my bell" (toca la meva campana/el meu timbre), de fet, l’únic èxit de la seva carrera artística, un tema que Ward va publicar en format single l'any 1979 i que va aconseguir, entre d'altres, la primera posició de les llistes d’èxits del Regne Unit, dels Estats Units i del Canadà.

Sembla ser que "Ring my bell" estava destinada, en principi, a una jove cantant d'onze anys que es deia Stacy Lattisaw, la lletra de la cançó, una mica càndida, tractava de dos adolescents que es passen tot el dia parlant per telèfon.

Però, just en el moment en que Stacy estava a punt d’enregistrar la cançó, la joveneta va canviar de discogràfica i, llavors, "Ring my bell”, es va oferir a Anita Ward, que, tot i que, en principi, va rebutjar l’oferiment, finalment el va acceptar davant la insistència del seu productor, que volia llançar el tema aprofitant el moment d'auge de la música "disco", el gènere imperant a les discoteques en aquell moment, això sí, modificant la seva lletra per orientar-la a un públic més adult.

Reescrita la cançó, ens trobem amb un text que, si ens hi fixem bé, observem que podria tenir un doble sentit, una connotació de caire sexual. Analitzem unes frases de la seva primera estrofa: "Bé, ajeu-te i relaxa't mentre recullo els plats. Desprès, podem fer sonar la campana: pots tocar la meva campana, pots tocar la campana,....Vosaltres mateixos.

Anita WardSerà pel seu ritme, pels seus divertits efectes sonors, per l’excel.lent veu d'Anita Ward o pels seus cors, serà pel que sigui, però, la veritat és que, "Ring my bell" està considerada un clàssic de la millor època de la música "disco". Un títol que en aquell període, a ritme de campaneta, va sonar a quasi totes les discoteques del món.

Poc desprès de la seva publicació, un accident de cotxe, discrepàncies amb el seu productor i el declivi de la música "disco", van posar fi a les il.lusions d’Anita Ward, una llicenciada en psicologia que mai va imaginar que arribaria tan lluny en el negoci de la música, de continuar amb la seva efímera, però reeixida, carrera artística.