The Trashmen

Un ocell surfista i un pèl esborrajat

Quartet nord-americà format l'any 1962 a Minneapolis, la ciutat més poblada de l'estat de Minnesota. La banda estava composta per Steve Wahrer (cantant i bateria), Tony Andreason (guitarra solista i veus), Dal Winslow (guitarra rítmica i veus) i Bob Reed (baix) —Substituït més tard per Mark Andreason (germà de Tony)—. El seu estil era una barreja d'energètic surf rock, beat i rock.

L'any 1964, The Trashmen publiquen el seu primer àlbum, "Surfin' Bird", un LP del qual s’extreu el senzill del mateix nom, una composició que els va portar a aconseguir el reconeixement del públic i que va representar el seu èxit més important.

"Surfin' Bird" no és una cançó del tot original, ja que es va formar arran de fusionar elements de temes de la banda The Rivingtons, un quartet vocal nord-americà de doo wop dels anys cinquanta. The Rivingtons van publicar el 1962 la cançó "Papa-Oom-Mow-Mow" i, posteriorment, una variant titulada "The Bird's the Word", que va obtenir un èxit moderat.

Així és com Steve Wahrer, el cantant de The Trashmen, va crear "Surfin’ Bird": agafant les dues frases centrals de The Rivingtons —"Papa-Oom-Mow-Mow" i "The Bird's the Word"— i fusionant-les amb la seva pròpia energia de surf-rock accelerat i frenètic.

"Surfin' Bird", segons com es miri, té la lletra més divertida o més absurda de tota la història de la música pop/rock. Només té quatre frases comprensibles; la resta dels dos minuts i mig que dura la cançó és un deliri del cantant, repetint desenes de vegades el famós "Papa Ooma Mow Mow". Musicalment, a més, és un tema molt simple, considerat popularment com a monocord, tot i que, tècnicament, es construeix sobre una progressió de tres acords bàsics.

The Trashmen
"Surfin' Bird" és un himne a la música pop/rock genialment eixelebrada. Al llarg del temps, ha format part de la banda sonora de diverses sèries i pel·lícules, i ha estat versionada en múltiples ocasions per a diverses formacions.

Hi ha molta gent que odia aquesta cançó, però també hi ha qui diu que va ser el primer tema proto-punk de la història. Aquí us deixo la cançó i un tros de la seva surrealista lletra; valoreu vosaltres mateixos:

Tothom ha sentit parlar de l'ocell.
L'ocell és la paraula.
Tothom parla de l'ocell.
Tothom sap que l'ocell és la paraula,...