Quartet nord-americà format l'any 1962 a Minneapolis, la ciutat més poblada de l'estat de Minnesota. Una banda composta per Steve Wahrer (bateria i cantant), Tony Andreason (veus i guitarra solista), Dal Winslow (veus i guitarra rítmica) i Bob Reed (al baix). El seu estil era una barreja de surf rock, beat i rock and roll.
L'any 1964, The Trashmen (els escombriaires) publiquen el seu primer àlbum, "Surfin' bird" (l'ocell surfista), un disc del qual s’extreu el single del mateix nom, un títol que els va portar a aconseguir el reconeixement del públic i que va representar l’èxit més important del grup.
"Surfin' bird" no és una cançó del tot original, ja que es va formar arran de fusionar tres temes de The Rivingtons, un quartet vocal de "doo woop" (du-dua) dels anys cinquanta, que l’any 1962 van publicar "Papa-Oom-Mow-Mow". Degut a l'èxit de "Papa-Oom-Mow-Mow", The Rivingstons es van animar a treure al mercat un nou tema semblant: "Mama-Oom-Mow-Mow", una composició que va passar força desapercebuda. El seu següent senzill, titulat "The Bird's the Word", obtindria un èxit força relatiu.
I així és com Steve Wahrer de The Trashmen va crear "Surfin’ bird", barrejant "Papa-Oom-Mow-Mow" amb "The Bird's the word" i afegint-li el ritme accelerat de "Mama-Oom-Mow-Mow".
"Surfin' bird", segons com es miri, té la lletra més divertida o més absurda de tota la història de la música pop/rock. Només té quatre frases comprensibles, la resta dels dos minuts i mig que dura la cançó, és un deliri del cantant, repetint desenes de vegades el famós "Papa Ooma Mow Mow". Musicalment, a més, és un tema molt simple, es considera una cançó monocord, tot i que, realment, té tres acords.
"Surfin' bird" és un himne a la música pop/rock genialment eixelebrada. Al llarg del temps, ha format part de la banda sonora de diverses series i pel.lícules; també, ha estat versionada en múltiples ocasions per diferents grups.
Hi ha molta gent que odia aquesta cançó, però també hi ha qui diu que va ser el primer tema proto-punk de la història. Aquí us deixo la cançó i un tros de la seva surrealista lletra, valoreu vosaltres mateixos:
Tothom ha sentit parlar de l'ocell,
l'ocell és la paraula.
Tothom parla de l'ocell,
tothom sap que l'ocell és la paraula...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada