Cantant, productor i compositor, Carl Douglas va néixer a Kingston, la capital de l’Illa caribenya de Jamaica. Va esdevenir el primer cantant jamaicà en arribar al lloc més alt de les llistes d’èxits nord-americanes.
L'any 1964, Carl Douglas es trasllada al Regne Unit per estudiar enginyeria de so. Allà, forma el grup Carl Douglas & Big Stampede, una banda que va arribar a publicar diversos singles. L’any 1966, establert a Espanya i sota el nom de Carl Douglas y The Explosion, fa una gira amb una mega banda de "soul" que estava integrada per músics argentins, colombians, francesos, espanyols i marroquins. Amb aquesta banda també aconsegueix publicar un single.
El mes de setembre de 1974, llança "Kung Fu Fighting" (Lluitant Kung Fu), una enganxosa composició pròpia d'estil música "disco". Un tema publicat al cim de la moda de les pel·lícules d'arts marcials, i més específicament, dels films de Kung Fu, una disciplina de lluita d'origen xinès, força popular en aquell període gràcies a una sèrie de televisió protagonitzada per David Carradine que relatava les aventures d'un solitari monjo xinès shaolín que es deia Kwai Chang Caine i al qual anomenaven "la petita llagosta".
"Kung Fu Fighting", va assolir la primera posició de les llistes d’èxits britàniques i nord-americanes. A més, va ser disc d'or i va guanyar el premi al single més venut de l’any 1974, atorgat per la indústria discogràfica. El disc va vendre quatre milions de còpies a nivell internacional.
Concebuda per ser cara "B" del disc. Després d'haver consumit més de dues hores d'estudi en l'enregistrament del tema principal, "Kung Fu Fighting", va ser enllestida en deu minuts i en dues preses, ja que el productor del disc, l'indi-britànic Biddu Appaiah, només disposava de tres hores de sessió. Més tard, seria polida fora de l’estudi.
Una vegada editades les dues pistes, el gerent del segell discogràfic Pye Records, Robin Blanchflower, va demanar escoltar el disc. Quan el directiu va escoltar "Kung Fu Fighting" va exclamar: "Aquest ha de ser el tema principal, m'encanta, és molt original". Biddu no s’ho podia creure, mentre, Carl Douglas, dins seu, donava salts d'alegria.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada