Banda britànica de blues creada l’any 1965 en format trio a Birmingham i composta per Stan Webb (guitarra i veu), Andy Silvester (baix) i Alan Morley (bateria). Tres anys després, s'uniria al grup la vocalista, teclista i compositora Anne Christine Perfect (Christine McVie), una cantant que, temps més tard, s'uniria a Fleetwood Mac, després de contraure matrimoni amb el seu baixista, John McVie.
El 13 d’agost de 1967, Chicken Shack faria el seu debut al Regne Unit, va ser dins el National Jazz and Blues Festival, un certamen musical de tres dies de durada celebrat al Royal Windsor Racecourse (l’hipòdrom Reial de Windsor) i al costat de grans noms de la música pop de l’època, com ara, Cream, Fleetwood Mac o John Mayall's Bluesbreakers. Amb anterioritat, Chicken Shack havia estat banda resident al llegendari Star Club d'Hamburg.
L'any 1968, Chicken Shack, va signar contracte discogràfic amb el segell Blue Horizon, un dels pilars del blues britànic. Amb aquesta companyia enregistraria el seu primer disc, l’àlbum "40 Blue Fingers, freshly packed and ready to serve" (40 Blue Fingers, acabats d'empaquetar i llestos per a servir), un elapé que va gaudir de força èxit.
Com anècdota, esmentar que l’excel.lent guitarrista Stan Webb, embogia als seus seguidors atès que, moltes vegades, durant els concerts en directe de la banda, actuava colze a colze amb els espectadors, fent els seus solos de guitarra entre el públic, ja que es comenta que el cable de la seva guitarra tenia una llargada de més de 50 metres.
Per altre banda, Anne Christine Perfect, d'acord amb la valoració efectuada per la publicació musical Melody Maker, va ser aclamada dos anys seguits, el 1969 i el 1970, la "millor cantant femenina de l’any" del Regne Unit; primer, com a component de Chicken Shack, després, pel seu primer àlbum en solitari.
El mes de febrer de 1969, Chicken Shack va entrar a l'estudi de gravació per a enregistrar una versió de "I would rather go blind" (prefereixo quedar-me cega), un emotiu blues de gran qualitat, tant vocal con instrumental, tot i què és una cançó estructurada sobre la base de dos únics acords.
Es tracta d’una adaptació del tema que l'any anterior havia popularitzat la cantant nord-americana Etta James, una de les grans veus del rhythm & blues.
"I would rather go blind" va representar l’èxit més significatiu d'aquesta excel.lent i poc coneguda banda britànica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada