Grup vocal afroamericà de rhythm-and-blues (R&B) format l’any 1959 a Detroit, la ciutat nord-americana coneguda com el "Bressol del motor" (Motor City). Originalment creada en format trio, la banda inicial estava formada per Billy Gordon, Billy Hoggs i Joe Billingslea. Més tard, s'hi van afegir els vocalistes Hubert Johnson i Sylvester Potts, així com el guitarrista Hugh Davis.
El mes de gener de 1961, The Contours va publicar el seu primer disc, el senzill "Whole Lotta Woman". Poc temps després, va comercialitzar "The Stretch". Malauradament, cap dels dos singles va obtenir gaire repercussió comercial.
El mes de juny de 1962, però, dos anys després de fitxar per la discogràfica Tamla-Motown, arribaria el seu primer gran èxit: "Do You Love Me?" (M'estimes?). Aquest enèrgic tema va ser escrit, compost i produït pel fundador de la companyia Motown, Berry Gordy Jr., i en aquella època, va sonar sense parar a la majoria d'emissores de ràdio dels Estats Units.
La intenció inicial era que "Do You Love Me?" fos interpretada per The Temptations, un altre grup de Detroit que, fins aleshores, encara no havia gaudit de cap èxit important. Però, en aquell moment, el grup estava participant en un festival de gospel i, al no disposar de disponibilitat immediata, Berry Gordy va decidir cedir el tema a The Contours per no perdre temps.
Aquesta era la forma habitual de treballar de la Motown l'any 1962. Era una estructura de treball en sèrie importada de les factories de cotxes de Detroit, on Gordy havia treballat abans de fundar l’esmentada discogràfica. Les cançons eren escrites per compositors de plantilla i, després, adjudicades als intèrprets que ell pensava que en podien treure més rendiment. Si el grup o artista no estava disponible en aquell moment, com en aquest cas, la cançó s'adjudicava a un altre.
A més, en aquell període, "Do You Love Me?" va ser profusament versionada en disc per múltiples bandes i artistes.
En la lletra de la cançó s'esmenten diversos balls de moda d’inicis dels anys seixanta, com ara el "twist" o el "mashed potato". També resulta força curiós el seu fals final, un fet que es pot comprovar en el minut 2'26".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada