The Chiffons

Una cançó que està força bé

Grup vocal de pop-soul innocent i romàntic creat a Nova York l'any 1960. Una formació integrada per quatre cantants afroamericanes d’afinades harmonies vocals, procedents, totes elles, del districte novaiorquès del Bronx; eren, Judy Craig, Patricia Bennet, Barbara Lee i Sylvia Peterson.

El mes de desembre de 1962, amb el seu segon disc, un single que contenia "He's so fine" (està molt bé), The Chiffons va aconseguir l’èxit més important de la seva carrera artística. En pocs mesos, "He's so fine" va assolir la primera posició de les llistes de vendes del Regne Unit i també, les dels Estats Units. Un èxit que, posteriorment, s’estendria a Europa i a l'Amèrica Llatina.

A Capitol Records, la primera discogràfica a la qual The Chiffons es va dirigir per a oferir-los, "He's so fine", el tema els va semblar massa simple, sobretot pel seu repetitiu cor, que, segons deien, estava format per paraules i frases que no tenien cap mena de sentit. Capital Records no es va adonar que aquella tornada: "Doo-lang, doo-lang, doo-lang", originàriament, una part no fonamental de la cançó, seria la que convertiria "He's so fine" en un tema clàssic.

The Chiffons va recórrer deu companyies discogràfiques abans de convèncer a Laurie Records, un petit segell independent de Nova York, d’apostar pel grup i per "He's so fine". Allà, en els estudis de gravació d’aquesta companyia, Johnny Cue, l’enginyer de so encarregat de produir el disc, va suggerir a les quatre noies que comencessin la cançó amb la frase: "Doo-lang, doo-lang, doo-lang", una proposició bastant encertada que va originar una de les línies vocals més famoses dels anys seixanta.

Vuit anys més tard, es va acusar judicialment a George Harrison d'haver plagiat "He's so fine" en el seu reeixit primer single en solitari, "My sweet Lord" (el meu dolç senyor), tot i que l'ex beatle sempre va afirmat que al escriure "My sweet Lord", ell s'havia inspirat en l'estàndard de la música gospel "Oh Happy Day" (feliç dia).

D’acord amb la sentència dictada pel magistrat de torn, George Harrison va ser sancionat amb 587.000 $ per "plagi inconscient", un fet que poc temps desprès, Harrison ridiculitzaria en la composició "This song" (aquesta cançó), un tema inclòs en el seu cinquè àlbum d’estudi, l'elapé "Thirty three & 1/3".

Aquesta cançó no té res de complicat.
Aquesta cançó no és negra ni és blanca,...

Per la seva banda, l'any 1975, mentre esperaven la resolució de la justícia, The Chiffons va tenir l’absurda ocurrència de publicar una versió del "My sweet Lord" de George Harrison, un vinil que va passar sense pena ni glòria per les botigues de discos.