Cantant, guitarrista i compositor de nom complet, James Joseph Croce. Un músic nord-americà d’estil folk-rock, fill d'immigrants italians, nascut a South Philadelphia, un districte de Filadèlfia, la ciutat més gran de l'estat de Pennsilvània.
Jim Croce es va iniciar en la música durant la dècada dels anys seixanta, en plena adolescència; primer, formant part de diversos grups universitaris que actuaven en locals i en campus universitaris, desprès, en format duo amb la seva dona, Ingrid Jacobson. A aquesta primera etapa pertanyen els àlbums "Facets" (facetes) i "Jim & Ingrid Croce", dos treballs editats, respectivament, l’any 1966 i el 1969.
El mes de desembre de 1970, Ingrid va anunciar a Croce que esperaven un fill. Dies desprès, Jim va composar una tendra cançó per al seu futur fill: "Time in a bottle" (el temps en una botella), un tema en el qual Jim explica al seu futur fill totes les coses que ell guardaria si pogués emmagatzemar el temps en una ampolla. "Time in a bottle" va sortir publicada l’any 1972 dins l’àlbum "You don't mess around with Jim" (no et fiquis amb Jim).
Malauradament, la carrera de Jim Croce no va durar gaire, ja que va morir jove, víctima d’un fatídic accident d'aviació que li va segar la vida a l’edat de 30 anys, just quan començava a assaborir l'èxit. En el moment del fatal desenllaç, Jim Croce portava registrats 250 concerts aquell any.
Després del seu enlairament, l'avioneta on viatjava Jim Croce es va estavellar contra un arbre que es trobava al final de la pista, aquest era l'únic obstacle físic que es podia trobar en quilòmetres a la rodona. La nit era clara, la visibilitat bona, i no feia vent, per això, no va quedar clar si l'avió no va aconseguir agafar la suficient alçada o si el pilot va patir un atac de cor. Misteris de la ciència.
El maleït accident va tenir lloc el 20 de setembre de 1973, el mateix dia que arribava a les botigues de discos "I got a name" (tinc un nom), el single extret del seu cinquè i últim àlbum d'estudi. Es tracta d’una composició en la qual, Jim Croce, amb molta sensibilitat, ens parla de temes identitaris, mostrant-se orgullós de ser com és.Jim Croce és un d’aquells artistes que, en escoltar una de les seves pausades melodies fa que et sentis bé. Dins la seva poc extensa producció discogràfica, el cantant ens va llegar un grapat de bones cançons, interpretades totes elles amb una agradable veu, unes lletres brillants i uns relats carregats d'encertades reflexions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada