Grup folk-pop creat a Barcelona l’any 1964 i compost pels germans Albert i Jordi Batiste i el seu cosí, Xavier Triadó. Una formació pionera del pop-rock en català sorgida dins l’ambient excursionista i catalanista de l’època, d’allò que s'anomenava "kumbaià". Un grup que, inicialment, s’emmirallava en la música de format acústic i estil folk que interpretaven els cantautors nord-americans de l’època.
En les seves primeres aparicions públiques, el repertori de Els 3 Tambors estava compost per versions de cantautors de la "Nova Cançó", temes de Francesc Pi de la Serra o de Raimon, entre d'altres, músics amb els quals, en aquella època, el grup va compartir escenari en innombrables ocasions; tot i que, amb el temps, l’experiència i la qualitat interpretativa dels seus components va anar guanyant enters i els seus referents musicals en van anar renovant.
El mes d'abril de 1965, Els 3 Tambors signen contracte amb el segell barceloní Edigsa, en l'acord, s’especifica que la discogràfica es compromet a editar dotze cançons en tres discs, sempre que del primer disc es comercialitzessin més de mil còpies. Tot i això, la companyia mai va complir l'acord i per això, el grup va escriure una enèrgica carta de protesta dirigida als caps de la discogràfica, mostrant el seu enuig pel tracte rebut.
Edigsa, en la seva resposta, els contesta que les dues principals raons per les quals no havien gravat res era per la saturació del mercat del disc en català i perquè, segons la seva opinió, el grup encara no estava prou madur per a la tasca discogràfica. Aquest fet, comportaria l’inici d’una disputa legal entre les parts. Finalment, Els 3 Tambors aconsegueix fitxar pel segell Belter, una altre discogràfica barcelonina, especialitzada en la divulgació del folklore espanyol, que els facilita l'edició del seu primer disc.
L'any 1966, aprofitant la marxa de Xavier Triadó, Els 3 Tambors electrifiquen la seva proposta musical i incorporen a Josep Maria Farran (guitarra) i a Gabriel Jaraba (bateria).Poc després, enregistren el seu primer EP, un disc que va funcionar força bé gràcies als dos temes de la seva cara principal: "Cançó del noi dels cabells llargs", una peça composta per Jordi Batiste i "Romanço del fill de vídua", una versió del tema "Tombstone blues" de Bob Dylan amb text del poeta Pere Quart.
Tinc nevera, tocadiscos
i una tele amb dos canals,
una aranya gran de llàgrimes
i sillons funcionals,...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada