Grup folk-pop creat a Barcelona l’any 1964 i format pels germans Albert i Jordi Batiste i el seu cosí Xavier Triadó. Una formació pionera del pop-rock en català, sorgida dins l’ambient excursionista i catalanista de l’època, en el context del moviment conegut com a "kumbaià". Inicialment, el grup s’emmirallava en la música acústica i l’estil folk que interpretaven els cantautors nord-americans del moment.
En les seves primeres aparicions públiques, el repertori d’Els 3 Tambors estava compost d'algun tema propi i versions/interpretacions de cantautors de la "Nova Cançó", com ara, Francesc Pi de la Serra o Raimon, entre d’altres. En aquella època van compartir escenari amb molts d’aquests músics en innombrables ocasions. Amb el temps, l'experiència i la maduresa interpretativa del grup els va portar a renovar els seus referents musicals i a compondre material propi.
El mes d’abril de 1965, Els 3 Tambors van signar un contracte amb el segell barceloní Edigsa, en el qual s’especificava que la discogràfica es comprometia a editar dotze cançons en tres discos, sempre que del primer disc se’n venguessin més de mil còpies. Tot i això, la companyia mai no va complir l’acord, i el grup va escriure una enèrgica carta de protesta adreçada als responsables de la discogràfica, mostrant el seu enuig pel tracte rebut.
Edigsa, en la seva resposta, els argumenta que les dues principals raons per no haver gravat res eren la saturació del mercat discogràfic en català i que, segons la seva opinió, el grup encara no estava prou madur per a l’experiència d’estudi. Aquest fet comportaria l’inici d’una disputa legal entre les parts. Finalment, Els 3 Tambors aconsegueixen fitxar pel segell Belter, una altra discogràfica de Barcelona especialitzada en la divulgació del folklore espanyol, que els va facilitar l’edició del seu primer disc.
Poc després enregistraren el seu primer EP, un disc que va funcionar força bé gràcies als dos temes de la seva cara principal: "Cançó del noi dels cabells llargs", una peça composta per Jordi Batiste, i "Romanço del fill de vídua", una versió del "Tombstone Blues" de Bob Dylan amb text del poeta Pere Quart.
Tinc nevera, tocadiscos
i una tele amb dos canals.
Una aranya gran de llàgrimes
i sillons funcionals...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada