Gerry Rafferty

Un carrer londinenc que serveix de font d'inspiració

Compositor i intèrpret britànic de música pop nascut a Paysley, un municipi escocès situat a prop de Glasgow. El seu veritable nom era Gerald Rafferty i va iniciar la seva carrera actuant com a músic de carrer.

A mitjans dels anys seixanta, Rafferty va formar el seu primer grup, The Maverix i, l’any 1970, s’incorpora al duo escocès d’estil pop i arrels folk, Humblebums. L’any següent, publica el seu primer disc en solitari, "Can I have my money back?" (puc recuperar els meus diners?), un treball que no va gaudir de gaire impacte comercial. L'any 1972, Rafferty va co-liderar, juntament amb Joe Egan, el quintet, Stealers Wheel. Dissolt, no gaire amistosament, Stealers Wheel, Rafferty reprèn la seva carrera en solitari.

L’any 1978, publica el seu segon treball en solitari, un àlbum titulat "City to city", un disc que inclou la seva cançó més reeixida, l’excel.lent i inconfusible balada "Baker street". Un tema compost pel propi Rafferty on sobresurt un dels "riffs" de saxofón més famosos de la història de la música pop. Editada en format single, el disc va vendre més de quatre milions de còpies.

El títol de la cançó, "Baker street", és un compliment vers el famós carrer londinenc on, segons el relat del novelista Sir Arthur Conan Doyle, residia el fictici detectiu anglès Sherlock Holmes, concretament, en l'imaginari número 221B. Baker street també és l’indret on, a mitjans dels anys setanta, Rafferty va trobar empara, cohabitant a l'apartament d'un amic seu en el periode en que vivia a cavall entre Glasgow i la capital britànica.

Gerry Rafferty
Com anècdota, assenyalar que Raphael Ravenscroft un excel.lent saxofonista britànic de sessió, acabaria sent el protagonista inesperat que va propiciar l’èxit de "Baker street" ja que, en principi, el característic "solo" de saxo que domina tota la cançó i que interpreta magistralment Ravenscroft, sembla ser que, inicialment, no estava previst.

Es veu que Ravenscroft es trobava a l'estudi de gravació per enregistrar una part poc rellevant de "Baker street". Mentre estaven fent els últims retocs a la cançó, el "solo" de guitarra no acabava de sortir gaire bé i per ajudar, Ravenscroft va proposar interpretar-lo ell amb el saxo alt. El resultat obtingut ja forma part de la història de la música.