Gerry Rafferty

Un carrer londinenc que va servir de font d'inspiració

Compositor i intèrpret britànic nascut a Paisley, un municipi escocès situat a prop de Glasgow. El seu veritable nom era Gerald Rafferty, i va iniciar la seva carrera actuant com a músic de carrer.

A mitjans dels anys seixanta, Rafferty va formar el seu primer grup, The Maverix, i l’any 1970 s’incorpora al duo escocès d’arrels folk, The Humblebums. L’any següent publica el seu primer disc en solitari, "Can I Have My Money Back?", un treball que no va tenir gaire impacte comercial. El 1972, Rafferty va co-liderar, juntament amb Joe Egan, el quintet Stealers Wheel. Dissolt el grup —de forma no gaire amistosa—, Rafferty va reprendre la seva trajectòria en solitari.

L’any 1978 publica el seu segon àlbum, "City to City", un treball que inclou la seva cançó més reeixida: l’excel·lent i inconfusible balada "Baker Street". Es tracta d’un tema compost pel mateix Rafferty, on sobresurt un dels riffs de saxòfon més famosos de la història de la música pop. Editada en format senzill, la cançó va vendre més de quatre milions de còpies arreu del món.

El títol de Baker Street és un homenatge al famós carrer londinenc on, segons les novel·les de Sir Arthur Conan Doyle, residia el detectiu Sherlock Holmes, concretament al número fictici 221B. A més, Baker Street també fa referència a l’indret on, a mitjans dels anys setanta, Rafferty va trobar empara, allotjant-se a l’apartament d’un amic durant el període en què vivia a cavall entre Glasgow i la capital britànica.

Gerry Rafferty
Com a anècdota curiosa, val la pena esmentar que Raphael Ravenscroft, un excel·lent saxofonista britànic de sessió, va acabar sent el protagonista inesperat de l’èxit de "Baker Street". Sembla que el característic solo de saxo que domina tota la cançó —interpretat magistralment per Ravenscroft— no estava inicialment previst.

Es veu que el músic era a l’estudi per enregistrar una part menor del tema. Durant els últims retocs, el solo de guitarra no acabava de funcionar, i per ajudar, Ravenscroft va proposar substituir-lo pel seu saxo alt. El resultat final ja forma part de la història de la música pop.