Juan & Junior

El pardalet que va fugir del niu

Duo musical d'estil pop creat a Madrid l'any 1967, una parella artística formada pel mallorquí criat a Galícia, Juan Pardo i l'hispanofilipí Antonio Morales "Junior". Malgrat la seva breu carrera artística, atès que van estar junts menys de dos anys, la seva trajectòria va constituir una etapa intensa i plena d'èxits. El duo Juan & Junior en aquell temps, va esdevenir un fenomen musical.

Anteriorment, tant Juan Pardo com Antonio Morales havien format part de la cèlebre banda madrilenya Los Pekenikes, grup on Juan Pardo va substituir Junior com a cantant solista. Posteriorment, coincidirien a Los Brincos, formació que abandonarien després de produir-se desavinences personals i artístiques amb la resta de components.

La discografia de Juan & Junior és breu, tan sols 6 singles enregistrats a Milan i Londres i un àlbum recopilatori. Tot i que també van editar versions en català, anglès i italià de diversos èxits seus, adaptacions que, en alguns casos, semblen versions alternatives. Cal afegir que des del primer single, totes les seves composicions van arribar als primers llocs de les llistes d'èxits nacionals.

Juan & JuniorEl seu primer single, "La caza", va ser tot un boom. Li van seguir altres composicions pròpies: "Nos falta fe", "Bajo el sol", "Nada" y "A dos niñas" (també editada en català amb el títol de "A dues nenes"), un tema dedicat a Rocío Dúrcal y a Marisol i, sobretot, "Anduriña", una balada original de Juan Pardo (tot i que al disc la cançó està acreditada a Juan & Junior) que es va convertir en un clàssic pop de l'època.

Publicada l'any 1968, la contraportada de "Anduriña" està il.lustrada amb un dibuix original del genial pintor malagueny Pablo Ruiz Picasso, un dibuix datat el 23 de gener de 1968.

Ambientada a la Galícia rural, la lletra de la cançó relata la historia d'una jove que es deia Anduriña (nom propi d'origen gallec que significa "oreneta"), una noia que s'havia escapat de casa. En les seves estrofes s'especifica que la jove era un ocellet sense plomar.

Sembla ser que un absurd incident esdevingut quan Juan Pardo, en absència de Junior, va tractar de corregir un tros de cançó que no li agradava enregistrada amb la veu del seu company, afegint-hi, al seu lloc, la seva veu, va desencadenar la dissolució del duo, iniciant cada un d'ells, arran d'això, diferents carreres en solitari.