The Dirty Mac

Un espectacle circense que s'ha fet esperar

Llegendària i insòlita banda creada expressament per participar en "The Rolling Stones Rock and Roll Circus", un programa especial de televisió dirigit pel cineasta novaiorquès Michael Lindsay-Hogg i presentat per Mick Jagger. L'esdeveniment es va enregistrar en cinema i vídeo l'11 de desembre de 1968, però no veuria la llum en format d'àudio i vídeo fins a l'octubre de 1996, gairebé tres dècades més tard. La versió en DVD arribaria encara més tard, l'any 2004.

Els il·lustres components de The Dirty Mac, eren ni més i menys que John Lennon (veu i guitarra rítmica), en la seva primera aparició pública sense els altres Beatles, Eric Clapton (guitarra solista), Keith Richards (al baix, un instrument poc habitual en ell) i Mitch Mitchell (bateria, conegut per ser el motor rítmic de The Jimi Hendrix Experience). Una autèntica concentració de noblesa del rock and roll de finals dels seixanta.

Aquesta formació irrepetible només va actuar una vegada, i el seu repertori es va limitar a dues peces. La primera, "Yer Blues", composició de Lennon —tot i que figura acreditada al tàndem Lennon/McCartney— inclosa anteriorment l'àlbum homònim dels Beatles conegut popularment com "White Album." La segona. "Whole lotta Yoko", una improvisació de blues amb la participació del violinista israelià Ivry Gitlis i de Yoko Ono, que amb els seus crits i xisclets va dividir opinions i va acabar eclipsant l'intent musical.

A banda de The Dirty Mac, aquell espectacle també va comptar amb les actuacions de The Rolling Stones, The Who, Taj Mahal, Marianne Faithfull i Jethro Tull.

The Dirty Mac
En teoria, l'especial havia de ser emès per la BBC, però els mateixos Rolling Stones van aconseguir aturar-ne l'emissió argumentant que la seva actuació no estava a l'altura.

Havien pujat a l'escenari després de catorze hores de gravació i amb la llum del dia començant a aparèixer, trobant-se visiblement exhausts.

Amb el temps, però, molts han defensat que el motiu real de la cancel·lació va ser un altre: l'energètica i demolidora actuació de The Who, que venien de triomfar en una gira europea i que, aquella nit, van eclipsar els Stones, que feia dos anys que no tocaven en directe.