Quartet britànic d’estil pop/rock creat a Londres l’any 1977 i format per dos escocesos —el líder de la banda, Mark Freuder Knopfler (guitarra solista i veu cantant) i el seu germà petit, David Knopfler (guitarra rítmica i veus)— juntament amb els anglesos John Illsley (baix i veus) i Pick Withers (bateria).
L’any 1973, després de graduar-se en filologia anglesa a la Universitat de Leeds, Mark Knopfler decideix traslladar-se a Londres per intentar fer-se un lloc en el complicat panorama musical britànic. Els primers passos a la capital els fa amb una banda de rhythm and blues anomenada Brewer’s Droop. Tres anys més tard, amb diversos amics, forma Café Racers, un grup amb el qual toca en pubs i escoles properes al Loughton College, la universitat on ell imparteix classes.
A l’estiu de 1977, els Café Racers aconsegueixen reunir 160 lliures i les inverteixen en la gravació d’una maqueta de quatre cançons. La cinta s’enregistra en uns petits estudis situats al nord de Londres que costen 10 lliures l’hora i disposen d’una taula de mescles de vuit pistes. En aquest estudi enregistren “Wild West End” (Extrem Oest salvatge), “Water of Love” (Aigua d’amor) i “Sultans of Swing” (Sultans del swing), tres composicions de Mark Knopfler, i “Sacred Loving” (Amor sagrat), un tema del seu germà, David Knopfler.
Després de la gravació de la demo, arriba el seu debut en públic, un fet que es va produir el 9 de juliol de 1977 dins un festival punk, un estil que no encaixava gens amb el perfil del grup. El nom Café Racers no els acaba de convèncer i, després de donar-hi moltes voltes, fan cas d’un amic que els suggereix el nom Dire Straits, argumentant que, si la situació econòmica dels quatre sempre havia estat precària, ¿per què no dir-se així? Dire Straits significa, més o menys, això: “situació desesperada” o “penúria econòmica”.
El disc no va tenir gaire èxit al Regne Unit, tot al contrari de la bona acollida que va obtenir en diversos països del continent europeu, on les còpies es van esgotar. Pocs mesos després, paradoxes del destí, el senzill “Sultans of Swing”, extret d’aquest LP, va catapultar Dire Straits a la fama mundial.
La lletra de “Sultans of Swing” tracta d'un grup de músics que tocaven per plaer i no per diners, un tema que es convertiria, paradoxalment, en el passaport que els va alliberar de les dificultats econòmiques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada