Quartet britànic d'estil pop/rock creat a Londres l'any 1977 i format per dos escocesos, el líder de la banda, Mark Freuder Knopfler (guitarra solista i veu cantant) i el seu germà petit, David Knopfler (guitarra rítmica i veus), juntament amb els anglesos, John Illsley (baix i veus) i Pick Withers (bateria).
L'any 1973, després de graduar-se en filologia anglesa per la Universitat de Leeds, Mark Knopfler decideix traslladar-se a Londres per intentar fer-se un lloc en el complicat panorama musical britànic. Els primers passos en la capital els dóna amb una banda de rhythm and blues que es deia Brewer's Droop. Tres anys més tard, amb diversos amics, forma Café Racers un grup amb el qual toca en pubs i escoles properes al Loughton College, la universitat on ell imparteix classes.
A l'estiu de 1977, els Café Racers, aconsegueixen reunir 160 lliures i les inverteixen en la gravació d'una maqueta de quatre cançons. La cinta s'enregistra en uns petits estudis situats al nord de Londres que tenen un cost de 10 lliures l'hora i que compten amb una taula de mescles de vuit pistes. En aquest estudi graven "Wild west end" (extrem oest salvatge), "Water of love" (aigua d'amor) i "Sultans of swing" (sultans de swing), tres composicions de Mark Knopfler i "Sacred loving" (amor sagrat), un tema de David Knopfler.
Després de l'enregistrament de la "demo", arriba el seu debut en públic, això seria el 9 de juliol de 1977 en una actuació emmarcada dins un festival punk, estil que no encaixava gaire amb el perfil del grup. El nom de la banda, Café Racers, però, no els acaba de convèncer, per això, després de donar-li moltes voltes, fan cas a un amic que els suggereix el nom de "Dire Straits" argumentant que si la condició econòmica del quatre sempre havia estat fatal, ¿per què no dir-se així?. Dire Straits significa, més o menys, això, "situació precària".
Finalment, a la tardor de 1978, editen el seu primer àlbum, un treball homònim que inclou nou composicions de Mark Knopfler. En la portada del disc, apareix el nom del grup sobre una pintura en tons marrons i ocres on s'aprecia la silueta d'una dona en una habitació buida recolzada en una columna. Un disc gravat entre el 14 de febrer i el 8 de març de 1978, un temps teòricament escàs per a un disc ben enregistrat i produït.
El disc no té gaire èxit al Regne Unit, tot al contrari de l'acollida que té a diversos països del continent europeu on les còpies s'esgoten. Pocs mesos després, paradoxes del destí, el single "Sultans of swing", extret d'aquest LP, catapulta Dire Straits a la fama mundial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada