De nom real Paul Francis Gadd, Gary Glitter és un cantant de rock anglès oriünd de Banbury, un municipi britànic situat al comtat d’Oxfordshire. Ha estat un dels màxims exponents de la vessant glam-rock, l’estil descarat, provocador i teatral sorgit al Regne Unit a inicis dels setanta i caracteritzat per donar tanta importància a la música com a l’estètica.
Quan va assolir la fama a la Gran Bretanya, Gary Glitter no era pas un principiant en el món de la música, ja que prèviament havia format part del grup Paul Russell and The Rebels. Més tard, ho va intentar en solitari amb els sobrenoms de Paul Raven & The Vibraphones i Paul Monday.
Cap d’aquests projectes, però, no va aconseguir treure’l de l’anonimat fins que, rebatejant-se amb el nom de Gary Glitter, es va adherir a la glamurosa moda del maquillatge. A inicis dels anys setanta, enfundat en vestits platejats i amb lluentons, un pentinat impossible i botes amb plataforma, va publicar un reguitzell de singles d’enorme ressonància comercial que van copar les llistes d’èxits, convertint-lo en una de les estrelles glam més reconegudes de l’època.
La cançó que va catapultar la seva carrera va ser “Rock and Roll (Part 1 and 2)”, una improvisació inicial de quinze minuts amb un ritme molt comercial i un so inèdit fins aquell moment. La composició, coescrita pel mateix Glitter juntament amb el compositor i arranjador Mike Leander, es va dividir per raons comercials en dues parts de tres minuts cadascuna, editant-se el març de 1972 en format single amb cara “A” i cara “B”.
La primera part, un tribut al rock dels anys cinquanta, conté una lletra que repassa la història del gènere. La segona part, enregistrada en format instrumental, està farcida de persistents “Hey!”, motiu pel qual és coneguda amb el nom de “The Hey Song”.
Es tracta d’un tema elaborat amb una fórmula simple i efectiva: un ritme bàsic de bateria, un riff de guitarra elemental i una lletra al límit de la banalitat. “Rock and Roll (Part 2)” va assolir els primers llocs de les llistes d’èxits de molts països, convertint-se en un himne rocker —sobretot entre el públic britànic—, mentre que als Estats Units, durant molt temps, ha format part de l’ambientació musical de nombrosos esdeveniments esportius.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada