Quintet vocal nord-americà d'estil "doo wop" (du-duà) creat l'any 1959 a Pittsburgh, un municipi situat a l'oest de l'estat de Pensilvania. Un grup interracial que es va caracteritzar per adaptar cançons populars nord-americanes a l'estil rock and roll de l'època. Inicialment, la banda estava formada per Cornelius Harp, el seu vocalista principal, Fred Johnson, com a baix vocal i Gene Brick, Ron Mundy i Richard Knauss en qualitat de veus d'acompanyament.
El mes de febrer de 1961, The Marcels van causar furor publicant, dins el seu primer àlbum d'estudi, una trepidant versió de la popular balada lenta "Blue moon" (lluna blava), una adaptació força comercial que s'inicia amb el cantant baix entonant a tot drap la trepidant frase: "Bom ba ba bom ba bom ba bom bom ba ba bom ba ba bom ba ba, dang a dang dang Ba ba a ding a dong ding".
Una introducció que no era nova, doncs es tractava d'un breu extracte d'un tema propi que feia temps que formava part del repertori de The Marcels. Editada en format single, "Blue moon" es va convertir en número 1 internacional. Al Regne Unit va vendre més d'un milió de còpies, motiu pel qual, va ser guardonat amb un disc d'or.
La lletra de "Blue moon" relata, en l'aspecte amorós, un cop de sort poc probable, un esdeveniment que es produeix amb poca freqüència. En aquest cas concret, es basa en el fet verídic que cada dos o tres anys es pot veure, metafòricament, una lluna de color blau al cel.
A finals dels anys vuitanta, el "Blue moon" de The Marcels es va convertir en l'himne oficiós de l'equip anglès de futbol, Manchester City. Un tema que els seguidors "citizen" entonen a viva veu en tots els partits que l'equip juga a casa.
Lluna blava, em vas veure tot sol,
sense cap somni al meu cor,...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada