Grup cubà creat a La Habana a finals de l'any 1958 i que combinava una original barreja de ritmes llatins i rock and roll. Una formació composta pels germans Manuel "Ñolo" (guitarra i segones veus) i Francisco "Frank" Llopis (arranjador i steel guitar), acompanyats de Leandro Torres (saxofon, piano i acordió) i Lázaro Manolo Vegas (veu cantant).
La presentació oficial de Los Llopis va tenir lloc el mes de febrer de 1957, va ser en el Show de les Siete i Treinta de Radio Progreso de La Habana. Les seves aparicions radiofòniques van cridar l'atenció dels directius del segell cubà Discos Meca, companyia que l'any 1958 va produir els primers vinils del quartet.
Entre la seva popular barreja de boleros i ritmes llatins, Los Llopis comencen a fer arranjaments per a adaptar rocks en castellà. Contra l'opinió de molta gent que considerava impossible que un rock sonés bé en aquest idioma, les seves adaptacions de temes d'Elvis Presley o Bill Haley resulten sorprenents i aviat criden l'atenció del públic jove. "No seas cruel", "Al compás del reloj" o "Estremécete" es fan populars a Mèxic, motiu pel qual, a finals de 1958 decideixen fixar la seva residència en aquest país.
Allà, sota el segell mexicà Peerless editen un elapé compost per cançons que ja havien enregistrat a Cuba, bàsicament, boleros. Posteriorment, davant la recent demanda de rock and roll, la discogràfica mexicana els edita dotze temes nous per a un segon Long Play, "Rockabilidad", un disc publicat a principis de 1959 que està considerat el primer àlbum de rock en espanyol. En aquest període, Los Llopis segueixen alternant el rock i els ritmes tropicals.
Es tracta de cançons editades anteriorment a Cuba i Mèxic amb lleugers canvis en les seves lletres. Uns temes que al nostre país aconsegueixen un notable èxit, especialment el sincopat rock "Estremécete", una adaptació de l'èxit d'Elvis Presley, "All shook up".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada