Grup català de música pop creat l'any 1968 a l'Hospitalet de Llobregat, un municipi de la comarca del Barcelonès. Els seus components inicials eren, Agustín Ramírez, veu cantant i Enrique "Quique" Marín, a la guitarra. Al poc temps, s'hi afegirien Emilio Sancho a la bateria, Amadeo "Amado" Jaén al baix i l'italià Gianni Scavini als teclats, amb aquestes incorporacions, el duo es convertiria en quintet.
La primera oportunitat discogràfica de Los Diablos, els va arribar de la mà de la companyia independent Mayang, que els edita dos Ep's. La popularitat adquirida pel grup a nivell local fa que el segell EMI Odeon es fixi en ells i els editi el single, "Gracies amor", una versió en espanyol de "Thank you very much" (moltes gràcies ), una composició de Peter Michael McCartney (Mike McGear), el germà petit de Paul McCartney.
Amb EMI Odeon, publiquen un EP i tres singles més, uns treballs que no aconsegueixen connectar gaire amb el gran públic. El mes d'abril de 1970, però, Los Diablos, recolzats per la producció del music neerlandès establert a Barcelona, Tony Ronald, aconsegueixen el seu primer gran èxit comercial amb el tema "Un rayo de sol", una cançó estiuenca i alegre que es designada "cançó de l'estiu" del 1970 i que catapulta al grup a la fama.
Es tracta d'una versió de la cançó "Fernando", un tema escrit pels compositors i productors, Claude Carrère i Daniel Vangarde i editat poc abans a França per la cantant francesa Sheila que, en terres gales, va passar força desapercebuda.
I és què, el "rayo de sol" de Los Diablos ho tenia tot per a triomfar: un tema pop d'ambient estiuenc i amb una lletra i una melodia simple i, sobretot, molt enganxosa:
sha - la - la - la - la, oh, oh, oh,...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada