Los Diablos fou un grup català de música pop creat l'any 1968 a l'Hospitalet de Llobregat. Els seus components inicials eren el cantant Agustín Ramírez i el guitarrista Enrique "Quique" Marín. Poc després, s'hi afegirien Emilio Sancho (bateria), Amadeo "Amado" Jaén (baix) i l'italià Gianni Scavini (teclats), convertint el duo en un quintet.
La seva primera oportunitat discogràfica va arribar amb la companyia independent Mayang, que els va editar dos EP. La popularitat local del grup va despertar l'interès del segell EMI Odeon, que els va publicar el senzill "Gracies amor", una versió en castellà de "Thank you very much" (moltes gràcies), composta per Peter Michael McCartney (Mike McGear), germà petit de Paul McCartney.
Amb EMI Odeon van publicar un EP i tres senzills més, però aquests treballs no van aconseguir connectar amb el gran públic. No obstant això, l'abril de 1970, amb el suport a la producció del músic neerlandès establert a Barcelona Tony Ronald, Los Diablos van assolir el seu primer gran èxit comercial amb "Un rayo de sol", una cançó estiuenca i alegre que es va designar "cançó de l'estiu" del 1970 i que va catapultar el grup a la fama.
Aquest tema era una versió de "Fernando", una composició escrita per Claude Carrère i Daniel Vangarde que, paradoxalment, havia passat desapercebuda a França després de ser editada per la cantant Sheila.
A finals de 1970, les vendes d'"Un rayo de sol" van assolir la increïble xifra de 600.000 còpies. Posteriorment, amb la publicació d'altres reeixides composicions com "Oh, Oh, July", "Mi talismán", "Acalorado" o "Rosana", Los Diablos es van convertir en habituals de les llistes de supervendes.
Durant aquella època, es podia afirmar que Los Diablos i l'estiu eren pràcticament sinònims.
I és que el "rayo de sol" de Los Diablos ho tenia tot per a triomfar: un tema pop d'ambient estiuenc, amb una lletra i una melodia simple i, sobretot, molt enganxosa:
Sha - la - la - la - la, oh, oh, oh,...

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada