Isaac Hayes va ser un compositor, cantant i productor nord-americà de soul i funk, nascut a Covington, un municipi situat a cinquanta quilòmetres al nord de Memphis (Tennessee). A mitjans dels anys seixanta, fent equip amb el lletrista David Porter, va ser un dels impulsors creatius del segell de música soul Stax Records, on va treballar de compositor, músic de sessió i productor de discos.
En la seva adolescència, Isaac Hayes va aprendre a tocar el piano, l'orgue i el saxo. Els seus primers passos musicals els va fer al capdavant del seu propi grup, una formació anomenada Isaac and The DooDads. Al mateix temps, s'anava foguejant com a músic de sessió en els estudis de gravació de la discogràfica Stax.
El seu àlbum de debut, "Presenting Isaac Hayes", publicat l'any 1968, no va ser un gran èxit de vendes, però va servir per donar-se a conèixer. El seu "boom" arribaria l'any següent amb "Hot Buttered Soul" (El soul de la mantega calenta), un LP de quaranta-cinc minuts de durada que contenia quatre extensos temes. Un disc que es deslligava dels estàndards del gènere i que va vendre tres milions de còpies.
Amb el cap afaitat, les seves cadenes d'or penjant del coll i les seves característiques ulleres de sol, la veritable popularitat d'Isaac Hayes arribaria l'any 1971. Va ser quan va escriure i interpretar l'impactant tema principal de la pel·lícula "Shaft" (reanomenada aquí Les nits vermelles de Harlem), un dels títols cinematogràfics més representatius del gènere 'blaxploitation'.
L'any següent, el tema va guanyar el premi Oscar a la "Millor cançó original" i el Premi Grammy al "Millor Arranjament Instrumental".
Diuen les males llengües que Isaac Hayes va amenaçar el director de la pel·lícula, Gordon Parks, de retirar-li l'autorització per incloure les seves composicions a la banda sonora de "Shaft" si ell no n'era el protagonista de la cinta. Un objectiu que, segons sembla, Isaac Hayes no va aconseguir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada