Sex Pistols

Disparant cap a la monarquia britànica sense embuts

Banda anglesa de punk-rock tan provocadora com efímera: només van durar dos anys i mig. Un quartet creat a Londres l'any 1975 sota la direcció del seu mánager Malcolm McLaren, figura clau en la construcció del seu discurs i de la seva imatge. La formació inicial estava composta pel vocalista Johnny Rotten (John Lydon), el guitarrista Steve Jones, el bateria Paul Cook i el baixista Glen Matlock. A principis de 1977, Matlock seria reemplaçat per Sid Vicious (John Simon Ritchie). Els Sex Pistols són considerats responsables d'haver portat el punk a la seva màxima expressió a la Gran Bretanya.

Durant el 1976 van començar a actuar regularment en clubs i sales londinenques. Amb una estètica calculadament desmanegada i interpretant amb cruesa i provocació temes impregnats de punyent crítica politico-social que, en boca d'un exaltat Rotten carregava contra tot l'ordre establert, el quartet s'anava fent cada vegada més conegut, motiu pel qual, el mes d'octubre d'aquell mateix any, la discogràfica EMI els va oferir un contracte de 40.000 lliures per enregistrar diversos senzills.

El primer d'ells, "Anarchy in the UK" (Anarquía al Regne Unit), va aconseguir situar-los a les llistes d'èxits. Però els escàndols del grup, sumats a unes declaracions obscenes en un programa de televisió en horari de màxima audiència, van portar a la discogràfica a rescindir-los el contracte. Una publicitat negativa que, paradoxalment, els va fer encara més coneguts.

Poc després van signar amb A&M Records, on van enregistrar la controvertida "God save the Queen" (Déu salvi a la reina), una cançó que atacava el conformisme social britànic i insultava directament la monarquia. La pressió d'alguns directius i empleats va fer que la discogràfica els acomiadés de nou. Les vint mil còpies del senzill ja premsades es van destruir, fet que ha convertit els pocs exemplars que van sobreviure en peces de col·leccionista molt valuoses.

Finalment, van trobar refugi a Virgin Records, que va tenir el coratge de publicar "God save the Queen" just una setmana abans de la celebració del jubileu de plata de la reina Elisabet II. La cançó, un rock sarcàstic i corrosiu que parodiava el mateix títol de l'himne nacional britànic, es va convertir en l'himne de la rebel.lió punk.

El senzill va vendre 100.000 còpies en la seva primera setmana. Tot i que la lletra deixava entreveure que la monarquia era poc més que una atracció turística, cap emissora va voler promocionar-lo: ni les ràdios comercials ni la BBC, que va prohibir la seva difusió. Malgrat això, la cançó va escalar ràpidament fins al número 2 de les llistes britàniques, tot i que molts sospiten que se li va negar deliberadament el primer lloc per evitar l'escàndol. La lletra és tan directa que no deixa espai a l'ambigüitat:

Déu salvi a la Reina.
El règim feixista
t'ha convertir en una idiota,
una bomba H en potència,...