Quartet anglès de rock progressiu creat a Londres l'any 1969 i inicialment format per Steve Gould (veu cantant i baix), Graham Field (orgue i teclats diversos), David Kaffinetti (piano elèctric i teclats) i Mark Ashton (bateria y veus).
La peculiaritat de Rare Bird, un grup de curta durada i pioner del rock simfònic, radica en el fet que la instrumentació de la seva primera formació incloïa piano, orgue elèctric, baix i bateria. Amb aquesta estructura, Graham Field, el líder de la banda, perseguia aconseguir, al seu entendre, unes composicions de sonoritat intensa i fosca, en les qual, les guitarres elèctriques no hi tenia cabuda. Un cas realment insòlit i sorprenent en aquell període.
A finals de 1969, Rare Bird publica el seu àlbum de debut, "Sympathy", un excel.lent elapé integrat per nou composicions pròpies, un disc tant aconseguit que, amb posterioritat, el quartet no seria capaç de produir cap més treball que estigués, mínimament, a la seva mateixa alçada.
El títol més destacat d'aquest àlbum és el tema que dona títol al disc, una impactant balada que va assolir el número 1 a la llista d'èxits de molts països europeus, entre ells, Itàlia i França, tot i què, al Regne Unit, el tema només va arribar a la posició 27. Tot i això, "Sympathy" va vendre més d'un milió de còpies a tot el món.
Cal precisar que en anglès, "sympathy" no té el mateix sentit que se li dóna en espanyol o en català a la paraula "simpatia". "Sympathy", en aquest cas, equivaldria a entendre-ho, més aviat, com un sentiment de compassió.
No, no hi ha prou amor per a tothom, doncs,
la meitat del món odia a l'altra meitat,...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada