Rare Bird

Un estrany ocell que irradiava força simpatia

Quartet anglès de rock progressiu creat a Londres l'any 1969. La formació inicial estava composta per Steve Gould (veu cantant i baix), Graham Field (orgue i teclats diversos), David Kaffinetti (piano elèctric i teclats) i Mark Ashton (bateria i veus).

La peculiaritat de Rare Bird, un grup de curta durada i pioner del rock simfònic, radicava en el fet que la instrumentació de la seva primera formació només incloïa piano, orgue elèctric, baix i bateria. Amb aquesta estructura, Graham Field, el líder de la banda, perseguia unes composicions de sonoritat intensa i fosca, on les guitarres elèctriques no hi tenien cabuda. Un cas realment insòlit i sorprenent en aquell període.

A finals de 1969, Rare Bird va publicar el seu àlbum de debut, "Sympathy", un excel·lent LP integrat per nou composicions pròpies. El disc va ser tan reeixit que, amb posterioritat, el quartet no va ser capaç de produir cap més treball que estigués, mínimament, a la seva mateixa alçada.

El títol més destacat de l'àlbum és el tema homònim, una impactant balada que va assolir el número 1 a la llista d'èxits de molts països europeus. Al Regne Unit, però, el tema només va arribar a la posició 27. Tot i això, "Sympathy" va vendre més d'un milió de còpies a tot el món.

Rare Bird
Es tracta d'un tema melòdic un pèl angoixant, un clàssic de principis dels setanta que va quedar perpetuat en la història de la música rock per la seva qualitat i pel so insistent i envoltant de l'orgue Hammond de Graham Field, una sonoritat quasi sepulcral que acompanya una lletra existencialista, una crida a la solidaritat entre tots els éssers humans.

Cal precisar que, en anglès, "sympathy" no té el mateix sentit que se li dóna en català a la paraula "simpatia". En aquest cas, "sympathy" equivaldria a entendre-ho, més aviat, com un sentiment de compassió.

No, no hi ha prou amor per a tothom, doncs,
la meitat del món odia a l'altra meitat,...