Sally Patricia Oldfield és una cantant nascuda a Dublín, la capital de la República d’Irlanda, tot i que, quan era molt petita, la família es va traslladar a viure al municipi anglès de Reading.
És la germana gran del cèlebre compositor i multiinstrumentista Michael "Mike" Oldfield, amb qui, en els seus inicis —quan ell només tenia quinze anys—, va formar el duet de música folk The Sallyangie. Aquesta formació va publicar, l'agost de 1968, l’àlbum "Children of the Sun" (Fills del sol), un disc integrat tot ell, per composicions pròpies de Sally i Mike Oldfield.
Tot i això, la forta personalitat artística de Sally no li va permetre continuar gaire temps a l’ombra de l’autor de "Tubular Bells" —una composició en la qual, per cert, ella hi va col·laborar fent veus. Així doncs, el duet es va dissoldre al cap de poc temps perquè cadascun emprengués la seva pròpia trajectòria musical en solitari.
Aquestes trajectòries portarien, l’any 1978, Sally Oldfield —després de diversos anys d’experimentació musical— a publicar el seu primer àlbum d’estudi en solitari, "Water Bearer" (El portador d’aigua). Es tracta d’un treball íntegrament compost, produït i mesclat per ella mateixa, en el qual, a més de cantar amb la seva extraordinària veu, toca fins a un total d’onze instruments diferents.
A l’última pista de la cara principal d’aquest disc hi trobem "Mirrors" (Miralls), una delicada i tendra balada carregada d’encant que, publicada posteriorment en format senzill, va aconseguir fer-se un lloc a les llistes d’èxits britàniques, convertint-se en un èxit internacional.
Amb l’atmosfera mística i espiritual que sol envoltar la majoria dels treballs de Sally Oldfield, "Mirrors" és un d’aquells temes que, un cop escoltats diverses vegades, ja no s’obliden, encara que no en coneguis la intèrpret, el productor ni l’autora.
És una d’aquelles cançons que reconeixes només sentir-ne les primeres notes de piano, tot i que hagi passat molt de temps des de l’última vegada que la vas escoltar. Una d’aquelles melodies que, gairebé sense adonar-te’n, et queden gravades a la memòria.
És una d’aquelles cançons que reconeixes només sentir-ne les primeres notes de piano, tot i que hagi passat molt de temps des de l’última vegada que la vas escoltar. Una d’aquelles melodies que, gairebé sense adonar-te’n, et queden gravades a la memòria.
Som com miralls al sol i brillem intensament.
Cantem i ballem en perfecta harmonia...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada