Alex y Los Findes

Tampoc és gens fàcil mantenir-se en segona línia

Quintet pop rock format a Barcelona l'any 1962. Inicialment eren Los Finder's, però, l'any 1964, després de l'acomiadament del seu segon guitarrista, la banda es troba amb la mala passada del pare d’aquest, un espavilat que fins aleshores els feia de representant i que havia enregistrat el nom del grup, circumstància que va motivar que la resta de membres, Ferran "Àlex" Alert Prieto (veu cantant), Dionís "Denis" Biel (guitarra solista), Vicenç Rondoni (bateria), Robert Castro (guitarra rítmica) i Joan Riera (baix) es convertissin en Alex y Los Findes.

En l'escalafó de conjunts barcelonins, un rang que abastava des dels més famosos fins als grups amateurs, Alex y Los Findes es trobaven ubicats més a prop dels primers que dels segons, prova d'això es el fet que, entre 1963 i 1967, van aconseguir publicar set EP's, a més, es tractava d'una formació molt popular a Catalunya i força coneguda a la resta de l'estat.

En el repertori dels seus primers anys, dominaven les adaptacions de cançons franceses i italianes, composicions de tipus pop melòdic. Progressivament, van anar incorporant versions més rockeres, principalment de grups britànics com ara, The Animals, The Beatles o Spencer Davis Group a les quals, hi afegien una modesta aportació de temes propis. Cap al final de la seva discografia, però, dominen els nous aires soul de Wilson Pickett i Four Tops, una evolució similar a la que van portar a terme altres formacions coetànies.

En aquell període, Alex y Los Findes participaven amb regularitat en Festivals, com els que es celebraven al Palau d'Esports de Barcelona; també actuaven sovint a moltes sales de festa de la Ciutat Comtal i en tot tipus de recinte situat al llarg de la geografia catalana. El quintet va passar tres estius actuant a l'illa de Mallorca, concretament a la discoteca Snoopy's de Palmanova on les versions que feien de temes popularitzats per grups anglesos eren molt apreciades pels turistes estrangers.

L'any 1965, la banda publica el seu millor disc, un EP que inclou "Por tu amor", una més que acceptable versió del "For you love" de The Yardbirds; "Es fácil", un tema menor de The Moody Blues; "Yo sería feliz", un títol de la banda sueca The Tages que en el vinil es promociona com a composició pròpia i "Tuvimos que dejar este lugar" una versió de "We've gotta get out of this place", l'enèrgica composició popularitzada per The Animals.

L'any 1968 es produeix la dissolució del grup, una separació provocada, entre altres raons, per l'extinció del seu contracte discogràfic. Alex y Los Findes no van gaudir de cap gran èxit destacat, però, ningú pot dubtar de les seves qualitats artístiques i musicals.