Llegendària formació jamaicana creadora de l’estil ska, el gènere musical caribeny de ritme frenètic i sincopat que convida a moure’s i desenganxar els peus de terra. Un gènere precursor de la música reggae. The Skatalites (o Ska-Talites) són tota una institució al seu país i estan considerats els pares de la música jamaicana moderna.
La banda es va crear l’any 1964 a Kingston, la capital de l’illa de Jamaica, i estava integrada per un grup d’intèrprets que treballaven com a músics d’estudi del segell discogràfic jamaicà Studio One. Molts dels èxits amb què Bob Marley va conquerir el món van comptar amb la col·laboració del grup. De fet, en els seus inicis, The Skatalites van acompanyar el malaurat cantant en nombrosos enregistraments discogràfics.
Els membres originals de The Skatalites —deu en total— van ser: Don Drummond (trombó), els cubans Tommy McCook (saxo tenor i flauta) i Roland Alphonso (saxo tenor), Lester Sterling (saxo alt), "Dizzy Johnny" Moore (trompeta), Lloyd Brevett (baix i contrabaix), Lloyd Knibb (bateria), Jackie Mittoo (teclats), Jerome "Jah Jerry" Haines (guitarra) i Doreen Shaffer, coneguda com The Queen of Ska, la veu femenina de la banda.
Aquesta formació inicial, però, va durar poc més d’un any, ja que es va dissoldre el 1965 arran d’un tràgic succés. El líder de la banda, Don Drummond —una persona amb greus problemes mentals—, va ser detingut la nit de Cap d’Any de 1964 després de matar a ganivetades la seva parella, la ballarina i cantant Anita "Margarita" Mahfood, en un atac de gelosia. El fet va comportar l’internament del trombonista en un hospital psiquiàtric, on, quatre anys després, va morir en estranyes circumstàncies.
La causa oficial de la seva mort es va certificar amb la genèrica frase "causes naturals", tot i que sempre s’ha especulat amb la possibilitat del suïcidi o, fins i tot, del seu assassinat com a venjança per la mort de Mahfood.
A inicis de 1964, The Skatalites havien enregistrat el seu primer àlbum de temes propis: "Ska Authentic", un treball que, curiosament, no va veure la llum fins al 1967, dos anys després de la dissolució de la banda.
El disc incloïa dotze temes instrumentals de ritme contagiós i amb la improvisació com a element clau. Entre aquests temes hi destaca "Ball of Fire" (Bola de foc), el tall número onze del LP.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada