Chic

No hi ha mal que per bé no vingui

Banda nord-americana d'estil disco o dance formada l'any 1976 a Nova York. Fou creada pel guitarrista Nile Rodgers i el baixista Bernard Edwards, dos músics, compositors i productors musicals als quals es van unir el bateria Tony Thompson i les cantants Norma Jean Wright i Alfa Anderson.

En poc temps, Chic va assolir un reguitzell d'èxits amb composicions de música disco. Títols com ara "Dance Dance Dance (Yowsah, Yowsah, Yowsah)", "Everybody Dance" o "Le Freak", un tema que va ser número 1 a les llistes nord-americanes Billboard Hot 100 i a les llistes de rhythm and blues. Als Estats Units, el single "Le Freak" va assolir l'extraordinària xifra de sis milions d'unitats venudes.

Sembla ser que la font d'inspiració de "Le Freak" va venir de la mala experiència personal que van tenir Nile Rodgers i Bernard Edwards a l'entrada de l’exclusiva discoteca novaiorquesa Studio 54, el temple de la música disco. La gèlida nit del 31 de desembre de 1977, Rodgers i Edwards feien cua a la porta reservada als convidats més il·lustres. Grace Jones, la cantant i model d'origen jamaicà que hi actuava aquella nit de revetlla, s'havia declarat fan de la banda i els havia convidat.

Però, tot i que anaven abillats amb les seves millors gales, ni els seus elegants vestits ni les seves asseveracions que venien de part de Grace Jones els van permetre franquejar la porta d'entrada de Studio 54 ja que, segons els rudes i poc amables porters de l'emblemàtica discoteca, cap dels dos músics estava inclòs en la llista de convidats.

Enfurismats i decidits a no perdre's la celebració de la nit de Cap d'Any, van comprar unes botelles de xampany i una mica d'herba i es van traslladar a l'apartament de Rodgers, que no era gaire lluny.

Allà, es van posar a improvisar uns ritmes de guitarra i una línia de baix mentre llançaven improperis dirigits al personal de Studio 54, invectives del tipus "fuck off". Un "fuck off" que, més tard, es convertiria en l'element principal d'un tema que tenia veritables possibilitats de ser un gran èxit.

Però l'èxit passava per suavitzar aquelles frases insolents i poc comercials. Per això el Aaaah, fuck off! original es va convertir en el més comercial Aaaaah, freak out!, una cançó que van titular "Le Freak" i que es va convertir en un dels temes més destacats de la música disco. Una peça que va sonar incomptables vegades a la pista de ball de Studio 54, el local que els havia negat l'entrada.