The Marvelettes

Esperant amb ansietat al carter de Correus

Quartet vocal femení d'estil soul creat l'any 1960 a Inkster, un municipi ubicat a l'estat nord-americà de Michigan. Al llarg de la seva carrera, The Marvelettes va comptar amb dues vocalistes principals, primer, amb Gladys Horton i desprès, amb Wanda Young, cantants que, alternativament, van comptar amb l'acompanyament vocal de Georgeanna Tillman, Wyanetta "Juanita" Cowart, Katherine Anderson i Anne Bogan.

El tema que va proporcionar fama mundial a les marvelettes va ser "Please Mr. Postman" (si us plau, senyor carter), una cançó de tendència pop, comercialitzada en format single el 21 d'agost de 1961, extreta del seu àlbum de debut i editada per la discogràfica Tamla-Motown, en aquell període, el segell més influent dins el terreny del soul i del rhythm and blues, un disc que va ser èxit de vendes.

Amb un ritme i una tornada contagiosa i uns fantàstics cors, "Please Mr. Postman" va arribar al lloc més alt de nombroses llistes d'èxits internacionals, convertint-se en una de les 100 cançons més emblemàtiques de la dècada dels seixanta. Cal esmentar que en la seva producció, la part instrumental va anar a càrrec de la banda The Funk Brothers, una formació que incloïa a un desconegut Marvin Gaye fent-se càrrec de la bateria.

L'any 1963, The Beatles, va enregistrar una versió de "Please Mr. Postman". Incorporada a l'àlbum "With The Beatles" i amb la veu de John Lennon, el quartet de Liverpool li va donar un caire més rocker. A finals de l'any següent, el duet Carpenters, amb la càlida veu de Karen, la seva veu cantant, també va editar la seva pròpia versió, una adaptació que va portar novament "Please Mr. Postman" a la primera posició de les llistes d'èxits.

The Marvelettes
La lletra de "Please Mr. Postman" parla d'una noia que espera notícies del seu estimat, un xicot que, probablement, es troba combatent en alguna contesa bèl.lica de l'època. La jove aborda sovint al pobre carter de la seva zona preguntant-li si porta alguna carta seva.

Cal tenir en compte que als anys seixanta, no hi havia ni el WhatsApp ni l'e-mail. La gent es comunicava a través de carta, uns escrits fets a mà o a màquina, estampats en un full de paper que es doblegava i s'introduïa en un sobre al qual se li enganxava un segell. Depositada a la bústia de correus, el servei postal la recollia i al cap de pocs dies (més ràpid que ara), un carter anava al domicili del/a destinatari/a i lliurava la missiva.