Efímer quartet barceloní —només va durar un any— format a Barcelona a la tardor de 1969. Un grup liderat pel músic madrileny José Manuel Brabo "Cachas" (guitarra, flauta i mandolina), que estava acompanyat pel cantautor Jaume Sisa (guitarra, percussió i veus), per Albert Batiste (baix, harmònica i orgue) i per Selene (veus, piano i flauta).
El mes de juny de 1970, Música Dispersa va editar el seu primer i únic disc, un àlbum homònim molt personal i proper a la psicodèlia que incloïa una desena de cançons. La majoria van ser escrites per Cachas i s'enquadraven dins la música avantguardista de l'època. En aquell període, el disc no va sobrepassar les quatre-centes unitats venudes; avui dia, però, els exemplars originals s'han convertit en un cotitzat objectiu per als col·leccionistes.
L'LP era un disc trencador que, en la seva producció, va comptar amb la valuosa col·laboració del bateria Josep Mª Vilaseca "Tapi", un dels precursors del rock progressiu català. El disc es va enregistrar als estudis Gema de Barcelona i va ser distribuït pel segell Diábolo. La seva portada, que ocupa dues cares i on es veu una gran onada en relleu, va ser il·lustrada per Selene.
Una de les característiques principals d'aquest àlbum és que cap de les deu cançons inclou textos cantats, ja que els quatre integrants de la formació utilitzen la veu com si fos un instrument més. El que se sent a cada tema són sons, onomatopeies, murmuris, imitacions de brams d'animals i emulació d'instruments. Mai, lletres de cançons. Un disc farcit de composicions hipnòtiques, de vegades força harmonioses i d'altres, més aviat estridents.
Anys després de la seva edició, el "cantautor galàctic" Jaume Sisa explica d'aquesta curiosa manera la dissolució del quartet: "Enregistrat el disc, Cachas, l'alma mater del grup, se'n va anar la mili, motiu pel qual, la banda, fent honor al seu nom, es va dispersar".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada