Sniff 'n' The Tears

Veient-les passar des del seient del conductor

Banda britànica d'estil pop/rock formada a Londres l'any 1977. Un conjunt creat en format de sextet i integrat per Paul Roberts (cantant solista i guitarra acústica), Laurence "Loz" Netto (guitarra rítmica), Mick Dyche (guitarra solista), Chris Birkin (baix), Alan Fealdman (teclats) i Luigi Salvoni (bateria).

Es tracta d'una banda considerada "One hit wonder" (d'un sol èxit), ja que l'excel.lent tema propi "Driver's seat" (seient del conductor), una cançó composta per Paul Roberts i publicada l'any 1979 dins el seu àlbum de debut, "Fickle heart" (cor voluble), va ser l'únic èxit del grup, a excepció dels Països Baixos on, posteriorment, un altre single seu va aconseguir colar-se al Top 40 neerlandès.

Al Regne Unit, "Driver's seat" no va ser un èxit immediat, ja que una vaga laboral a la planta d'estampació de la discogràfica EMI va demorar l'edició del disc, un fet que va ocasionar que el single no estigués disponible després de la reeixida aparició del grup a Top of the Pops, un conegut programa musical de la cadena de televisió britànica BBC. Per aquest motiu, el single es va quedar al llindar de la llista dels 40 principals del Regne Unit. Tot i això, als Estats Units, el vinil va assolir la posició número 12 de la llista Billboard Hot 100.

Tot i que el disc s'havia enregistrat l'any 1978, per diversos motius, l'elapé no va sortir publicat fins l'any següent, una edició encarregada al segell independent Chiswick Records. Aleshores, amb el single encapçalat per "Driver's seat", el tema homònim extret del disc de llarga durada, va ser quan va esclatar l'èxit internacional del grup. Malauradament, però, Sniff 'n' The Tears es va desfer poc després de la sortida de àlbum. En qüestió de pocs mesos, Birkin, Fealdman i Salvoni van abandonar la formació, emprenent tots ells, per separat, altres projectes musicals.

Sniff 'n' The Tears
Segons Paul Roberts, el compositor de la cançó, la lletra de "Driver's seat" no tracta de temes automobilístics, el text intenta reflectir els sentiments contradictoris d'una persona desprès d'una ruptura sentimental.

El vocalista de Sniff 'n' The Tears també destaca el fet essencial d'iniciar el tema només amb el so d'una guitarra acústica i el xarles de la bateria. Seguidament, desprès d'un enèrgic i sincopat toc de bateria, s'acoblen la resta d'instruments. Finalment, entra la veu cantant: una combinació perfecta.

Paul Roberts, a banda de músic és pintor i per això, és l'autor dels dibuixos i el disseny de totes les caràtules dels discos de la banda.