Banda nord-americana creada l'any 1974 a Nova York, un dels conjunts més representatius del gènere musical new wave i del post-punk. La seva formació estava integrada pel guitarrista i cantant escocès David Byrne, el bateria Chris Frantz i la baixista Tina Weymouth. El mes de març de 1977, s'afegiria al grup el teclista Jerry Harrison, completant així la formació clàssica de la banda. Una banda que en els seus setze anys d'existència va editar vuit excel.lents discos de llarga durada.
Immersos en la voràgine del punk, el debut artístic dels Talking Heads es produeix el dia 5 de juny de 1975. Ho fan actuant al mític club novaiorquès CBGB en qualitat de teloners de Ramones, el potent quartet nord-americà de punk rock. Un notable i arriscat inici, ja que els Talking tenien un so i un estil musical que no tenia res a veure amb el dels Ramones.
El seu primer treball discogràfic surt publicat el 16 de setembre de 1977. Es tracta de l'àlbum "Talking heads: 77", un elapé on hi destaca el tall número 10, el tema "Psycho Killer" (assassí psicòpata), un clàssic de la "new wave" signat per la terna Byrne, Frantz i Weymout. L'any 2003, l'acreditada revista nord-americana Rolling Stone va situar l'esmentat l'àlbum al lloc 290 de la llista de "Els 500 millors àlbums de tots els temps".
Amb un ritme insistent i enganxós, el seu estrany cor i una hipnòtica (i simple) línia de baix, "Psycho Killer" no va ser l’èxit més destacat dels Talking Heads, però sí que va ser el primer d'ells. La insòlita lletra de "Psycho Killer" sembla que sigui una introspecció als pensaments de caire malaltís d'un assassí en sèrie. La coincidència en el temps de la publicació de "Psycho Killer" i la detenció d’un assassí en sèrie amb pensaments psicòpates anomenat David Berkowitz, àlies "Son of Sam" (el fill de Sam), va donar ales als mitjans de comunicació de l'època per associar la cançó amb la captura del homicida, tot i que aquest tema ja formava part del repertori del Talking Heads l'any 1975, quan la interpretaven en directe a l'emblemàtic club CBGB de Nova York.
Qu'est-ce que c'est?.
Fa-fa-fa-fa, fa-fa-fa-fa-fa-far, better.
Run, run, run, run, run, run, run away, oh-oho
Sembla que no puc afrontar els fets.
Estic tens i nerviós i no em puc relaxar,...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada