Los Puntos

L'emir musulmà que va perdre l'Alhambra

Banda de pop/rock creada l'any 1967 a Cuevas del Almanzora, un municipi ubicat a la província d'Almeria. Liderada per Pepe González-Grano de Oro, el guitarrista, cantant i compositor de tots els temes del grup. La seva formació inicial estava composta per Gaspar Flores al baix; Andrés Bravo a la guitarra solista; José Antonio Martínez als teclats i Agustín "Tato" Flores, cofundador del grup i bateria. Poc desprès, entraria com a cantant solista, Alfonso González-Grano de Oro, germà de Pepe.

Els seus inicis artístics són calcats als de la majoria de conjunts juvenils d'aquell període: fent versions dels temes musicals que reproduïen els mitjans de difusió de l'època. Cançons que el grup interpretava en directe en actuacions informals i en balls dominicals programats al llarg de la comarca del Llevant d'Almeria.

Al cap d'un temps, pensant ja amb seva la professionalització, el grup decideix que la seva vocació i la seva especialitat no hauria de ser el de tocar música aliena. A partir de llavors, Los Puntos es concentren en la producció de composicions pròpies. L'any 1969 signen contracte amb la discogràfica Polydor. Poc desprès, apareix el seu primer single: "Miguel/Allà al mar", un treball que va passar bastant desapercebut.

L'any següent, el 1970, amb el vinil "Good Morning", el quintet assoleix el seu primer èxit. Una altra composició pròpia amb la qual aconsegueixen treure el cap per primera vegada a les llistes de vendes. L'any 1971, es produeixen dos canvis fonamentals en la trajectòria de Los Puntos: entra a la formació el cantant José Pérez i el teclista Eduardo Sánchez-Manzanera, dos instrumentistes que canvien substancialment el so del grup.

L'any 1974, Los Puntos publica "Llorando por Granada", un tema fonamental de la seva discografia. Es tracta d'una cançó pop amb notables influències aràbic/andaluses. Escrita per José González-Grano de Oro, "Llorando por Granada" parla de l'històric sultà Boabdil, el darrer monarca del regne nassarita de Granada, l'últim bastió islàmic de al-Àndalus.

Segons la llegenda, en sortir de Granada, vençut i camí d'exili, quan coronava un monticle, Boabdil va girar el cap per veure la ciutat de Granada per última vegada, llavors li van caure unes llàgrimes. Aleshores, la seva mare, la sultana Aixa, va pronunciar aquella coneguda frase que diu: "Plora com una dona el que no vas saber defensar com a home".