Bo Diddley

Mai s'ha de jutjar a les persones o a les coses per la seva aparença externa

Cantant, guitarrista i compositor nord-americà nascut amb el veritable nom de Ella Otha Bathes a McComb, un municipi de l'estat de Mississipí. Més endavant, abans d'adoptar el nom artístic de Bob Diddley, en viure amb Gussie McDaniel, una cosina de la seva mare, que s'havia tornat a casar, es va canviar el nom, passant-se a dir, Ellas McDaniel.

A banda de la seva habilitat musical, Bo Diddley també ha estat reconegut per la seva particular indumentària artística dalt l'escenari, un aspecte estètic que incloïa el seu característic barret de xèrif i la seva peculiar guitarra de cos rectangular, un instrument que havia dissenyat ell mateix.

Creador amb la seva guitarra de patrons rítmics increïblement enganxosos, el seu característic estil ha influït poderosament en l'esdevenir del rock and roll. Bo Diddley està considerat uns dels pioners d'aquest gènere musical. La seva extensa discografia inclou 37 singles, 24 àlbums d'estudi, 24 àlbums recopilatoris, 6 àlbums en directe i diversos EP's.

Als vint-i-sis anys, l'any 1955, Bob Diddley comercialitza el seu primer treball discogràfic. Un single que incloïa dues composicions pròpies: "Bo Diddley" i "I'm a man" (sóc un home). Dos temes en els quals, ja destaca la seva potent veu i l'inconfusible so de la seva guitarra. El vinil, va obtenir uns notables resultats comercials i en poc temps, es va convertir en un èxit destacat. Dues circumstàncies que van fer sortir a Bo Diddley de l'anonimat. El disc va assolir la primera posició de les llistes Billboard de rhythm and blues.

Bo Diddley
El mes de juliol de 1962, Bo Diddley edita "You can't judge a book by the cover" (no pots jutjar un llibre per la seva coberta), un tema de Willie Dixon interpretat amb estructura de blues. La lletra de la cançó parla del fet de jutjar a les persones per la seva aparença. Per això, utilitza la metàfora de valorar un llibre per la seva portada, per a transmetre la idea que les aparences, a vegades, enganyen.

El text, revela que la gent pot amagar les seves qualitats i el seu comportament darrere del seu aspecte físic. Tot i què, més tard o d'hora, la seva manera de ser, sempre surt a la llum.

No es pot jutjar una poma mirant l'arbre.
No es pot jutjar la mel mirant l'abella,...