Cantant i multiinstrumentista britànic d'estil pop/rock i blues, nascut al municipi anglès de Middlesbrough. D'ascendència italoirlandesa, a les seves facetes més conegudes de cantautor, guitarrista, pianista i productor musical, cal afegir les de pintor, actor i pilot de carreres de cotxe. En els seus inicis, a principis dels anys setanta, abans d'emprendre la seva sòlida carrera com a solista, Chris Rea va formar part de diverses bandes locals.
Un músic reconegut per la seva característica veu, una veu trencada i de to aspre. També, per la seva acreditada tècnica de tocar la guitarra lliscant les cordes amb l'"slide". Chris Rea ha editat vint-i-cinc àlbums en solitari, dos dels quals van encapçalar les llistes d'èxits del Regne Unit. En total, Rea ha venut més de 40 milions de discos.
La seva producció discogràfica s'inicia el mes de juny de 1978 amb la comercialització de l'àlbum "Whatever Happened To Benny Santini" (que li va passar a Benny Santini ?). Un títol que feia referència al nom artístic que Chris Rea havia suggerit a la seva discogràfica, desprès que el segell Magnet Records insistís en el fet que el seu cognom no era gaire comercial.
En aquest disc, hi destaca el tendre i relaxat tema propi "Fool (If You Think It's Over)" (ets tonta si creus que s'ha acabat). Una cançó en la qual, Chris Rea s'oblida de la guitarra i la interpreta al piano. Es tracta del seu primer èxit internacional i l'única cançó que en tota la seva carrera, va aconseguir entrar a les llistes d'èxits dels Estats Units. L'any 1979, el single extret de l'elapé, li va valer la nominació als premis Grammy en la categoria de "Millor Artista Novell". La lletra, descriu la dolorosa experiència d'una adolescent que ha patit una ruptura sentimental i que en aquells moments, se sent destrossada. El text, subratlla la idea que aquesta persona és tonta si pensa que la seva vida s'ha acabat a causa d'una relació fallida. Li queda tota una vida per davant.
Les seves estrofes estan dirigides als joves que pensen que totes les situacions adverses que pateixen son drames irreparables i intenta fer-los veure que estan en una fase de la seva vida on, aquestes situacions, habitualment se superen, la majoria, sense gaire esforç.
Els ulls del nounat sempre ploren de dolor
al veure per primera vegada el sol del matí,...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada