Abreviatura de Motor City Five, MC5 va ser una banda nord-americana d'estil rock dur creada l'any 1964 a Detroit. Activa fins a finals de 1972 i constituïda en format de quintet, la formació original estava integrada pel guitarra solista Wayne Kramer; el guitarra rítmic, Fred "Sonic" Smith; el cantant solista i harmonicista Rob Tyner (Robert Derminer); el baixista Michael Davis i el bateria Dennis Thompson.
Un conjunt que amb només tres àlbums i una desena de singles, ha influenciat a nombroses formacions, sobretot a les bandes de música punk i rock alternatiu. El seu so, marcadament cru, les seves provocatives lletres, el seu potent directe i la seva actitud política, uns signes d'identitat manifestats durant la convulsa Amèrica del Nord de finals dels anys seixanta, l'han fet creditora del qualificatiu de banda de culte.
MC5 va començar a fer-se un nom amb els seus demolidors concerts oficiats al The Grande Ballroom, un històric local de música en directe de Detroit. Unes actuacions que van cridar l'atenció del poeta i activista polític John Sinclair, el fundador del partit antiracista Panteres Blanques, un contrapunt del partit de les Panteres Negres. Un personatge que, veient que l'estil i el potencial dels MC5 encaixava dins del seu projecte polític, un corrent anticultural i antisistema, se'ls va oferir com a manager.
El grup va acceptar la proposta de Sinclair i, poc després, ja es trobaven instal.lats als estudis de la discogràfica AMC Records per a produir el seu primer disc, un single publicat el mes de març de 1967 que contenia una versió de "I can only give you everything" (només t'ho puc donar tot), una cançó de la banda nordirlandesa Them i un tema propi, "One of the guys" (un dels nois).
L'any 1970, MC5 edita "Back in the USA" (de tornada als Estats Units), el seu segon àlbum i el primer enregistrat en estudi. El disc, conté una versió de "Tutti Frutti", el clàssic de Little Richard i una versió del tema homònim que dona títol al elapé de Chuck Berry. De collita pròpia, hi apareixen cinc composicions, entre aquestes, l'emblemàtica "The American ruse" (l'estratagema americana).
Una denúncia a la falsa percepció de llibertat i de justícia equitativa. Mentre el país es presentava a si mateix com la terra de la llibertat i de les oportunitats, el text de la cançó qüestiona aquesta narrativa, assenyalant les contradiccions i les injustícies presents en la societat nord-americana de l'època.
A l'escola t'han parlat de llibertat, però,
quan intentes ser lliure, no et deixen,...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada