Thelma Houston

Un prec carregat de desesperació

Cantant nord-americana de soul, rhythm and blues i música disco nascuda a Leland, un municipi de l'estat de Mississipí. Durant l’adolescència es va traslladar amb la seva família a Long Beach (Califòrnia). Poc després de graduar-se a l’institut, Thelma es va casar, va tenir dos fills i al cap de poc temps, es va separar. Posteriorment, va formar part del grup de gospel Art Reynolds Singers i, més endavant, va ser contractada com a vocalista d'estudi per la discogràfica Dunhill Records.

L'any 1967, Houston va signar un contracte amb el segell Capitol Records. Dos anys més tard va publicar el seu àlbum debut, "Sunshower", un disc produït pel llegendari cantant i compositor Jimmy Webb. El 1971, va canviar de companyia i va incorporar-se a la cèlebre Motown Records. tot i que els seus primers enregistraments per al segell no van obtenir gaire atenció mediàtica.

A l'octubre de 1976, la cantant va llançar el seu quart àlbum d'estudi, "Any Way You Like It". Davant la bona acollida del públic —especialment en l’ambient discotequer—, la discogràfica va decidir regravar i publicar com a single la cançó "Don't Leave Me This Way" (No em deixis d'aquesta manera) inclosa en el disc i interpretada per Houston amb una força vocal extraordinària.

La nova versió va esdevenir un èxit internacional monumental: va encapçalar les llistes de soul i va assolir el número u de la Billboard Hot 100. El 1977, en la vintena edició dels Premis Grammy, Thelma Houston va conquerir el guardó a la millor interpretació vocal femenina de R&B gràcies a la intensitat i l’emoció de la seva execució.

Telma Houston
La lletra de "Don’t Leave Me This Way" expressa la súplica desesperada d’algú que intenta evitar una ruptura sentimental. El protagonista implora a la seva parella que no l’abandoni, convençut que aquest fet el deixaria profundament marcat. També subratlla que no pot imaginar la vida sense el seu suport i estima. La tornada "“Don’t leave me this way” reforça la urgència i la intensitat del prec.

L’èxit del tema, convertit en un clàssic del gènere, va coincidir amb el punt àlgid de l’era disco, quan les pistes de ball s’havien transformat en espais d’eufòria i alliberament. Anys més tard, "Don’t Leave Me This Way" esdevindria també un símbol de la lluita contra la SIDA.