Banda vocal de rocksteady i reggae creada l'any 1965 a Kingston, la capital de l'illa de Jamaica. Un grup format inicialment pels cantants Derrick Crooks, el seu germà Sydney i Winston Bailey. Durant la seva trajectòria artística, també van comptar amb Abraham Green com a cantant complementari, especialment per la seva participació en la gravació del tema "Johnny Too Bad".
Abans dels Slickers, Derrick Crooks i el seu germà Sydney, havien estat membres fundadors de The Pioneers, un dels primers trios de rocksteady de Jamaica, el gènere musical successor de l'ska, i precursor directe del reggae. Per tant, es podria dir que el grup va néixer com una extensió o un derivat dels Pioneers, dues bandes jamaicanes amb un estil vocal semblant.
Tot i que la seva trajectòria discogràfica no va ser gaire extensa —només van publicar dos àlbums: "Many Rivers to Cross" de l'any 1976 i "Breakthrough" del 1979, a més d'alguns senzills— el seu llegat perdura gràcies a un tema propi que els va projectar cap a la història: "Johnny Too Bad" (Johnny és molt dolent), un reggae cru i directe editat l'any 1971.
Aquesta peça no només els va fer coneguts internacionalment, sinó que es va convertir en un himne dels "rude boys", el moviment juvenil marginal sorgit a la Jamaica dels anys seixanta. Un corrent fill de la classe obrera i protagonista d'un cinema tan punyent com autèntic. Tot això, gràcies a The Harder They Come, una pel.lícula jamaicana de culte estrenada l'any 1972 i protagonitzada pel cantant Jimmy Cliff.
El film, el primer finançat íntegrament a Jamaica, retratava la vida als suburbis de Kingston i feia visible al món el reggae, el rocksteady, el rastafarisme i l'esperit rebel dels ghettos. I entre la seva potent banda sonora hi brillava amb força "Johnny Too Bad".
La cançó, interpretada pels germans Crooks i Abraham Green, es va consolidar com un clàssic absolut de la música jamaicana. La lletra narra la història de Johnny, un jove que sempre porta una pistola a la cintura i viu al límit: roba, apunyala, saqueja i dispara. En una primera lectura, és la crònica d'un delinqüent sense escrúpols; però, analitzada amb més detall, s'hi pot intuir una reflexió sobre el preu de la violència.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada