Coneguda també amb l'apel·latiu de Mamà Àfrica, Zenzile Miriam Makeba va ser una influent cantant sud-africana d'ètnia xhosa nascuda a Johannesburg, el gran nucli industrial del país. Activista pels drets humans, va utilitzar la música com a forma de resistència i d'expressió cultural, esdevenint una figura prominent en la lluita contra el racisme i l'apartheid.
Una intèrpret que va iniciar la seva carrera musical als anys cinquanta com a cantant del grup Manhattan Brothers. Temps després, va fundar la seva pròpia banda, The Skylarks, una agrupació que fusionava el jazz amb la música tradicional sud-africana.
Als 27 anys, Makeba va decidir abandonar Sud-àfrica per poder continuar la seva carrera a l'estranger, ja que el seu activisme li dificultava enormement prosperar al seu país natal. Després de passar per Venècia i Londres, va conèixer el cantant nord-americà Harry Belafonte, qui la va apadrinar i la va ajudar a establir-se als Estats Units, on van iniciar una reeixida col·laboració artística.
Miriam Makeba va saber transmetre com ningú les tradicions i la indumentària típica de la seva terra. Dalt de l'escenari, la seva veu càlida i la seva presència imponent eclipsaven qualsevol acompanyament. El 1967, la cantant va assolir la seva màxima popularitat amb "Pata Pata", un tema d'estil afropop —cruïlla entre la tradició africana i els gèneres contemporanis— acreditat a Makeba i Jerry Ragovoy, que es va convertir en èxit mundial.
Sota el seu ritme alegre, "Pata Pata" bategava amb un missatge d'esperança per al poble sud-africà. En xhosa, la llengua original de la cançó, el títol significa literalment "toca, toca". El nom feia referència a un estil de ball molt popular a mitjans dels anys cinquanta a les shebeens, les tavernes clandestines de Sophiatown, un dels suburbis de Johannesburg.
L’estructura de "Pata Pata", marcada per una tornada contagiosa i una crida explícita al ball, funciona com un recordatori de com la música pot esdevenir un espai de resistència i celebració en temps difícils i, alhora, manté viva l’alegria i la identitat fins i tot en els moments més foscos de la història.
Saguquka sathi ‘bheka’
Nants’ iPata Pata.
Yiyo mama, yiyo mama
Nants’ iPata Pata...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada