King Crimson

Les reflexions de Sa majestat, el Rei Carmesí

Banda anglesa de rock progressiu, creada a Londres l'any 1969 i inicialment formada pels germans Michael (bateria) i Peter Giles (baix) juntament amb el virtuós guitarrista i multi instrumentista Robert Fripp, l'únic membre que s'ha mantingut a la banda al llarg de totes les formacions de King Crimson.

El 10 d'octubre de 1969, King Crimson va publicar el seu àlbum de debut, "In the Court of Crimson King" (en la Cort del Rei Carmesí), un disc auto produït pel grup i amb llibertat creativa total. Un excel.lent treball que està considerat un dels àlbums de rock progressiu més brillants de tots els temps. La formació que va enregistrar l'elapé estava integrada per Robert Fripp a la guitarra, Greg Lake al baix i veu cantant, Ian Mcdonald, als teclats, instruments de vent i veus i, finalment, Michael Giles a la bateria, percussió i fent veus. Es de justícia afegir al quartet, al lletrista i compositor Peter Sinfield.

"In the Court of Crimson King" només conté cinc cançons, això sí, totes elles de més de sis minuts de durada. Uns temes compostos en la seva totalitat pels membres de King Crimson i caracteritzats per la seva musicalitat, la seva atmosfera emocional i les seves fantàstiques lletres, uns textos foscos, profètics i apocalíptics. Es pot concloure que, en l'àmbit de la música rock, es tracta del primer treball de subcultura gòtica de l'era moderna.

La cançó més poètica d'aquest àlbum és, sense cap mena de dubte, "Epitaph" (epitafi), una dramàtica balada de tints apocalíptics i amb un amarg registre vocal i una sublim instrumentació. Un tema en el qual sobresurt la presència dominant del mellotron, l'instrument musical electromecànic precursor del sintetitzador electrònic.

King Crimson
La lletra d'"Epitaph" reflecteix els dubtes existencials del seu narrador, les seves estrofes expressen el desencant que li produeix el món actual. Uns textos bastant pessimistes, però, tristament reals, com la frase que sentencia que "el destí de la humanitat està en mans de bojos".

Cal destacar també, l'expressiva portada de l'àlbum i la seva coberta interior, obra del programador informàtic i artista ocasional, Barry Godber. Considerada una de les il.lustracions de disc més emblemàtiques del segle passat, malauradament, el seu autor no va poder assaborir l'impacte del seu treball ja que, pocs mesos després d'editar-se, Barry Godber, va deixar aquest món a l'edat de 24 anys, víctima d'un sobtat atac de cor.