Duo britànic de techno-pop creat a Londres l'any 1977 i format per Trevor Horn (baix, veu principal i cors) i Geoff Downes (sintetitzadors i piano elèctric). Uns músics que s’havien conegut en coincidir tots dos a la banda d’acompanyament de l’acreditada cantant britànica Tina Charles. Es tracta d’una formació que mai va sortir de gira, ja que, tot i haver fet alguna actuació promocional, es tractava d’una creació d’estudi..
The Buggles va saltar a la fama amb el seu primer senzill, un disc publicat l'agost de 1979 amb "Video Killed the Radio Star" (El vídeo ha matat a l'estrella de la ràdio) com a tema principal. Un títol que, amb veu computeritzada, pronosticava (equivocadament) la mort de la ràdio en favor del vídeo com a suport de promoció musical. "Video Killed The Radio Star" va ser èxit mundial assolint, entre d'altres, la primera posició de les llistes d'èxits del Regne Unit, Itàlia, Alemanya i França.
A més, es dóna la circumstància que el vídeo promocional de la cançó, un curtmetratge de caire retro i futurista, va ser el primer videoclip musical emès per la cèlebre cadena nord-americana de televisió per cable MTV.
Tres mesos més tard, The Buggles va publicar "The Age of Plastic" (L'edat del plàstic), el seu primer àlbum d’estudi. Un treball conceptual farcit de temes que reflexionen sobre els possibles efectes negatius dels nous hàbits moderns. Tot i estar enregistrat analògicament, el disc exhibeix un destacat so electrònic, lligat a la temàtica tecnològica i futurista de les cançons que l’integren.
Finalitzada la promoció de "The age of plastic", quan Horn i Downes iniciaven els preparatius del que havia de ser el seu segon àlbum, el duo va coincidir a l’estudi de gravació amb el grup britànic de rock simfònic Yes, una formació que acabava de perdre dos dels seus principals membres: el cantant Jon Anderson i el teclista Rick Wakeman.
A suggeriment de Brian Lane, el representant artístic de les dues bandes, el baixista de Yes, Chris Squire, va convidar els dos components dels Buggles a integrar-se a Yes per reemplaçar Anderson i Wakeman, els dos membres del grup que havien plegat. Un oferiment que els londinencs van acceptar sense cap mena de dubte.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada