Banda nord-americana de pop/rock coneguda també amb el nom de Paul Revere & The Raiders. Un grup creat a Boise, la capital i ciutat més poblada de l'estat de Idaho. El seu nucli central, constituït com a quintet, estava format pel carismàtic teclista Paul Revere Dick i pel cantant Mark Lindsay. Un grup d'èxit, que, malauradament, el temps va engolir.
Aprofitant el seu caràcter desenfadat i el fet que el seu nom, Paul Revere, coincidia amb el d'un cèlebre personatge de la guerra de Independència dels Estats Units, els membres de la formació habitualment sortien guarnits amb vestimenta militar del segle XVIII, reproduccions de la indumentària utilitzada pels soldats de la fratricida guerra civil americana.
L'any 1963, The Raiders es va convertir en la primera banda de rock que va signar contracte amb la discogràfica Columbia Records. Un dels primers èxits del quintet va ser "Kicks", una mena d'himne antidrogues publicat l'any 1966 i compost inicialment per a la banda britànica The Animals, però Eric Burdon, el cantant del quintet anglès la va rebutjar.
L'any 1966, van editar "(I'm not your) Steppin' Stone" (jo no soc la teva pedra angular), el tema que el quartet juvenil nord-americà The Monkees portaria, mesos més tard, a la posició 20 de les llistes d'èxits, tot i estar inclosa en la cara "B" del single que encapçalava el hit "I'm a believer" (soc un creient).
I amb el nom escurçat de The Raiders, va arribar l'únic número u de la banda: "Indian Reservation (The lament of The Cherokee Reservation Indian)" (reserva índia), una cançó que reivindicava al respectat poble Cherokee.
Publicada l'any 1971, "Indian Reservation" va assolir la primera posició de les llistes Billboard Hot 100 i al vendre més d’un milió d’exemplars, va ser guardonada amb un disc l’or; més tard, seria disc de platí al despatxar un milió d’exemplars més.
La lletra de "Indian Reservation" parla sobre la difícil situació dels indígenes d'Amèrica del Nord, concretament, de la nació Cherokee, una tribu nativa americana que l'any 1838, per imposició dels mandataris nord-americans va ser traslladada a 1500 quilòmetres de distància, en una cruel marxa coneguda com a "trail of tears" (la sendera de les llàgrimes), un desterrament forçat i mal planificat que pel camí, va deixar prop de quatre mil indis morts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada