Traffic

Un tema que et fa sentir bé

Banda anglesa de pop/rock formada a finals dels anys seixanta a Birmingham, la segona ciutat més poblada del Regne Unit. Un grup liderat pel cantant i multi-instrumentista Steve Winwood, juntament amb el bateria, teclista i vocalista Jim Capaldi, el guitarrista i compositor Dave Manson i el saxofonista i flautista Chris Wood.

Una excel.lent formació encapçalada per Winwood que, amb atractives propostes musicals, no va ser abanderada de cap tendència musical ni de cap moviment generacional. Traffic va estar en actiu des de l'any 1967 fins al 1975, editant en aquest període un total de nou àlbums d'estudi.

L'any 1967, el quartet fitxa per la discogràfica Island Records i es converteix en punta de llança per a projectar internacionalment l'esmentada companyia independent. A través d'aquest segell, Traffic publica el seu primer single, "Paper sun" (sol de paper), un tema psicodèlic coescrit entre Jim Capaldi, en qualitat de lletrista i Steve Winwood, en l'aspecte musical i que incorporava un sitar indi, instrument interpretat de manera destacada per Dave Mason, un disc que va tenir força acceptació i que va assolir la cinquena posició dels rànquings britànics.

El seu segon senzill, editat aquell mateix any, incorporava "Hole In my shoe" (un forat en el meu sabata), una cançó escrita i cantada pel guitarrista Dave Mason i que incloïa l'ús de l'innovador instrument musical electro-mecànic "mellotron". "Hole in my shoe" va gaudir de més repercussió comercial que el títol anterior: al Regne Unit va obtenir la segona posició de les llistes d'èxits.

Traffic
El mes de febrer de 1968, Traffic edita el seu segon àlbum d'estudi, l'elapé homònim "Traffic", un disc que inclou "Feelin' alright?" (ets sents bé?), una excel.lent cançó d'estructura musical bastat senzilla, ja que solament té dos acords. Composta per Dave Mason, passaria a ser un dels temes més comercials i coneguts de la banda anglesa.

Un any després de l'edició de "Feelin' alright?" en format single, el malaurat cantant britànic Joe Cocker s'encarregaria de fer-la seva i de popularitzar-la amb gran ressò i èxit internacional. Posteriorment, s'han enregistrat més de cinquanta versions diferents d'aquesta la cançó i, a més, ha estat present en desenes de pel.lícules i anuncis de televisió.