Grup català de rock simfònic i música progressiva creat l'any 1973 a la ciutat de Girona. Una banda de trajectòria curta però, força intensa. Els seus components inicials van ser, Francisco "Paco" Ortega als teclats, Eduardo Alvarez Niebla a la guitarra i Joan Punyet a la bateria. Un trio que prescindia de baix, una opció, sobretot en l'aspecte musical rocker, no exempta de risc.
El mes de gener de 1975, Atila debuta oficialment en directe, ho fa dins la programació del "Festival de Jazz de Gerona". Dos mesos més tard, després d'assajar molt i actuar poc, el grup decideix que ja és hora de gravar el seu primer disc. Donat que en aquell període, el seu estil no aconseguia interessar gaire als segells discogràfics, el tercet s'autoprodueix un disc, un treball enregistrat en fals directe als estudis Gema 2 de Barcelona sense cap tipus de suport per part de la discogràfica.
El resultat és l'àlbum "The beginning of the end" (el principi del final), un elapé conceptual distribuït pel segell independent New Promotion i del qual s'editen mil còpies. El disc inclou un sol tema, una composició instrumental estructurada en forma de suite de 29 minuts i 48 segons de durada i que pren com a punt de partida la "Toccata i Fuga en Re menor" de Johann Sebastian Bach, un del referents musicals del teclista Paco Ortega.
Simfonisme i hard rock a parts iguals per a un vinil molt apreciat, un disc que està considerat un dels cims del rock progressiu nacional i, tot que a la contraportada del disc hi apareix el títol de divuit cançons, l’àlbum sencer es reprodueix de principi a fi com una sola pista.
El mes de desembre d'aquell mateix any, Paco Ortega abandona el grup, sent substituït per Benet Nogué; al mateix temps, s'incorpora Miguel Blanco al baix. Amb aquesta nova aportació, el so de la banda adquireix més consistència. Dos mesos més tard, Atila s'estrena com a quartet actuant a la cèlebre discoteca Tiffany's de Platja D'aro.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada