Duo nord-americà de pop-rock format pels guitarristes i cantautors Kenny Loggins i Jim Messina. Aquests dos intèrprets van obtenir èxits considerables a mitjans de la dècada dels setanta i van vendre més de setze milions de discos.
Jim Messina, enginyer d'enregistraments, antic guitarrista de la llegendària banda de country-rock Buffalo Springfield i, posteriorment, membre fundador de Poco, va decidir abandonar els assajos i les actuacions per centrar-se en la producció discogràfica, la seva veritable afició. En aquest període, va conèixer Kenny Loggins, un cantautor que acabava de ser contractat per la discogràfica Columbia Records per enregistrar el seu primer LP sota la seva producció.
Durant bona part del 1971, els dos músics van treballar colze a colze en l'elaboració del disc. Quan el vinil va estar acabat, Messina no només havia produït l'àlbum, sinó que també havia compost més temes i havia fet molts més arranjaments que Loggins; a més, en moltes composicions, hi tocava la guitarra i, fins i tot, les interpretava. Per tant, Kenny i Jim van decidir unir-se artísticament i editar el disc de forma conjunta, utilitzant els mateixos músics de base de l'àlbum.
Aquest primer àlbum, "Sittin' In", publicat el novembre del 1971, va suposar el seu primer èxit, una recompensa que els va consolidar com a grup i que els va mantenir units força temps. L'any següent, l'àlbum homònim, "Loggins and Messina", va ser decisiu per a aquest afiançament, ja que d'aquest treball va sorgir el seu primer èxit en format senzill, "Your Mama Don't Dance" (La teva mare no balla). Aquest tema, inicialment en format de blues, es va transformar en rock and roll, va obtenir una formidable acollida per part del públic i va conquerir un disc d'or.
La lletra de "Your Mama Don't Dance" tracta sobre la bretxa generacional de les dècades dels cinquanta i seixanta, un període on, en molts casos, els pares s'oposaven a la revolució rock and roll promoguda pels seus fills. Aquesta revolta incloïa la rebel·lia contra l'arcaica societat que controlava, entre altres aspectes, el toc de queda establert pels progenitors (a les deu del vespre) en les cites amoroses o l'oposició a les trobades furtives de les parelles al seient del darrere del cotxe a les sessions d'autocinema.
La teva mare no balla,
i el teu pare tampoc.
Rock and roll,...

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada